Testi in vigore: Andorra

Testo verbatim, verificato tramite lettura diretta della fonte ufficiale sopra indicata (Consell General d'Andorra). Sono riportati il frontespizio/formula di promulgazione e gli articoli 1-40, la disposizione derogatoria e le sette disposizioni finali.

Consell General
1/21
www.bopa.ad
Núm. 22 18 d'abril del 2018
Dipòsit legal: AND.2-2015

Llei 3/2018, del 22 de març, de mediació

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 22 de març del
2018 ha aprovat la següent:

llei 3/2018, del 22 de març, de mediació

CAPÍTOL PRIMER. Disposicions generals

Article 1. Concepte i finalitat de la mediació

1. Als efectes d'aquesta Llei, la mediació es defineix com qualsevol procés estructurat, sigui quin sigui el nom o la denominació d'aquest procés, en què dos o més parts en un conflicte intenten voluntàriament assolir per si mateixes un acord sobre la resolució d'aquest conflicte, amb l'ajuda d'un o de diversos mediadors. Aquest procés pot ser iniciat per les parts, o suggerit o instat per un òrgan jurisdiccional.

2. La mediació, com a mètode de gestió de conflictes, pretén evitar l'inici de processos judicials de caràcter contenciós, posar fi als processos que ja s'hagin iniciat, o reduir l'abast d'aquests processos.

Article 2. Àmbit d'aplicació de la Llei

Aquesta Llei és aplicable a qualsevol matèria, llevat que afecti drets i obligacions que no estiguin a la disposició de les parts d'acord amb la normativa aplicable.

Article 3. Modalitats de la mediació

1. La mediació pot ser, en funció de l'organisme que la promou: a) Pública o privada. b) Convencional o judicial.
2. La mediació pot ser, en funció de l'acord que s'assoleixi, total o parcial.

Article 4. Mediadors, comediadors i experts

1. Es considera una persona mediadora qualsevol persona a la qual se sol·licita de portar a terme una mediació de forma eficaç, imparcial i competent, independentment de la seva denominació o professió, o del fet que hagi estat designada o se li hagi sol·licitat de fer-ho, amb la finalitat de facilitar el diàleg entre les parts i de promoure l'entesa, i que compleixi els requisits que estableix aquesta Llei.

2. La persona mediadora pot comptar amb la participació de comediadors, especialment en les mediacions entre més de dos parts, i amb la col·laboració d'experts, segons l'especialitat de què es tracti.

3. Els comediadors i els experts han de comptar, si escau, amb l'autorització d'exercici d'una professió titulada emesa pel ministeri competent en matèria de justícia, han d'estar inscrits al col·legi professional corresponent com a membres exercents, i també han d'ajustar la seva intervenció als principis de la mediació.

Article 5. Requisits per exercir la mediació

1. Les persones físiques que volen exercir la mediació han d'acreditar, en tot cas, els requisits següents: a) Estar en plena possessió dels drets civils i polítics. En el cas de nacionals no andorrans, aquesta possessió s'entén referida als seus estats d'origen. b) Tenir la nacionalitat andorrana, ser titular d'una autorització d'immigració de residència i treball o d'una autorització d'immigració de treball fronterer que autoriza a desenvolupar una activitat al Principat d'Andorra, o complir els requisits per exercir una activitat professional titulada per a treballs de curta durada d'acord amb la normativa aplicable. c) Estar en possessió d'un títol d'ensenyament superior oficial andorrà o reconegut al Principat d'Andorra en l'àmbit de la mediació, o estar en possessió d'un títol d'ensenyament superior oficial andorrà o reconegut al Principat d'Andorra en qualsevol altra disciplina si s'ha superat una formació d'extensió universitària específica en l'àmbit de la mediació d'almenys cent cinquanta hores de durada. d) No estar condemnades per delictes dolosos, o imprudents vinculats amb l'exercici de la funció pública o jurisdiccional, o amb l'exercici de la mediació, mentre no s'hagi produït la cancel·lació dels antecedents penals, ni al Principat d'Andorra ni a l'estranger. e) No estar incapacitades per a l'exercici de la mediació, ni trobar-se compreses en cap causa d'incompatibilitat o de prohibició de l'exercici de la mediació.
2. Les persones jurídiques que es dediquen a la mediació, tant si es tracta de societats professionals com de qualsevol altra modalitat establerta en la normativa aplicable, han de designar com a mínim una persona física d'entre els seus socis que reuneixi els requisits establerts a l'apartat 1 anterior.
3. En qualsevol supòsit, els mediadors han d'estar inscrits en el Registre de Mediadors.

Article 6. Formació continuada

1. Els mediadors han de seguir una formació continuada d'una durada mínima de quinze hores anyals o de trenta hores en un període de dos anys.
2. El ministeri competent en matèria de justícia, a proposta de la Comissió de Mediació, determina el contingut i la durada de la formació continuada, així com la validació eventual d'aquesta formació.
3. Les despeses de la formació continuada són a càrrec de la persona mediadora.

Article 7. Parts en la mediació

1. Poden intervenir en el procés de mediació i instar-lo les persones que tenen capacitat per disposar de l'objecte de la mediació i hi tenen un interès legítim.
2. Els menors d'edat poden intervenir en el procés de mediació si tenen prou coneixement i hi resulten concernits, a criteri de la persona mediadora o de l'òrgan judicial, segons si es tracta d'una mediació convencional o d'una mediació judicial, respectivament, i també poden instar-lo d'acord amb la normativa aplicable.

Article 8. Entitats de mediació

Tenen la consideració d'entitats de mediació les organitzacions públiques o privades, i les corporacions de dret públic, inscrites o autoritzades degudament al Principat d'Andorra, que tinguin entre les seves finalitats la mediació.

Article 9. Efectes de la mediació sobre el termini de prescripció

1. La sol·licitud d'inici de la mediació, d'acord amb el que preveu l'article 23, suspèn el termini de prescripció de les accions corresponents des del dia de la recepció fefaent d'aquesta sol·licitud per la persona mediadora o l'entitat de mediació.
2. Si en el termini de vint dies hàbils a comptar de la recepció de la sol·licitud d'inici de la mediació no se signa l'acta de la sessió constitutiva que preveu l'article 25, el còmput del termini de prescripció es reprèn automàticament.
3. La suspensió del termini de prescripció es perllonga fins al dia en què se signa l'acord final, o quan es produeix l'acabament de la mediació per alguna de les causes previstes en aquesta Llei.

CAPÍTOL SEGON. Principis de la mediació

Article 10. Principis de voluntarietat i de bona fe

1. La mediació es basa en el principi de voluntarietat, segons el qual les parts són lliures d'acollir-s'hi o no, i també de desistir-ne en qualsevol moment. Ningú està obligat a mantenir-se en el procés de mediació ni a concloure'l mitjançant un acord.
2. La persona mediadora, i també les parts, assisteixen al procés de mediació de forma voluntària. La persona mediadora pot renunciar a desenvolupar la mediació, amb l'obligació de lliurar una acta a les parts en què consti la renúncia. Les parts també poden optar per cercar en qualsevol moment un nou mediador i seguir el procés de mediació amb aquest nou mediador.
3. Quan existeixi un pacte per escrit que expressi el compromís de sotmetre a mediació les controvèrsies sorgides o que puguin sorgir, s'ha d'intentar el procés pactat de bona fe, abans de cercar l'empara jurisdiccional o qualsevol altra solució extrajudicial. Aquesta clàusula és efectiva fins i tot quan la controvèrsia faci referència a la validesa o l'existència del contracte en què consti la clàusula esmentada.
4. En tot moment durant el procés de mediació, les parts i la persona mediadora han d'actuar d'acord amb les exigències de la bona fe.

Article 11. Principis d'independència, imparcialitat i neutralitat

1. La persona mediadora exerceix la seva funció amb independència, imparcialitat i neutralitat, garantint la igualtat entre les parts. En conseqüència, no pot adoptar actituds que manifestin un interès personal en el procés de mediació o en l'assumpte que és matèria del conflicte.
2. La persona mediadora és independent de les parts i de terceres persones alienes al conflicte. Per tant, no pot acceptar cap influència externa orientada a la resolució del conflicte.
3. La persona mediadora ha d'evitar qualsevol conducta discriminatòria o de preferència cap a una de les parts, sigui quin sigui el motiu. En cas que la igualtat i la llibertat de decidir de les parts no estigui garantida, especialment com a conseqüència de situacions de violència, ha d'interrompre el procés de mediació.
4. Les actuacions en el procés de mediació es desenvolupen de manera que permetin a les parts en conflicte assolir per si mateixes un acord de mediació. La persona mediadora no pot imposar cap solució ni cap mesura concreta, atès que ha d'acompanyar les parts amb imparcialitat i neutralitat.

Article 12. Principi de confidencialitat i secret professional

1. Totes les persones que intervenen en el procés de mediació tenen l'obligació de no revelar els fets, documents o situacions que coneguin com a conseqüència d'aquest procés. Aquesta obligació afecta tant les parts com els mediadors o els experts que hi puguin intervenir.
2. Si un cop iniciat el procés de mediació qualsevol de les parts manifesta la seva voluntat de desistir-ne, els fets, els documents o les situacions coneguts com a conseqüència d'aquest procés, i en concret les ofertes de negociació de les parts o els acords que hagin estat revocats posteriorment, no poden tenir efectes en qualsevol procés ulterior.
3. Les parts d'un procés de mediació no poden sol·licitar la declaració o l'interrogatori com a perit o testimoni, en el marc d'un procés judicial, de la persona mediadora o dels experts que hi hagin intervingut, llevat que: a) Les parts, de comú acord, i de forma expressa i per escrit, dispensin la persona mediadora o els experts del deure de confidencialitat, i aquesta persona mediadora o aquests experts ho acceptin. b) Els tribunals penals ho decideixin mitjançant una resolució motivada, d'acord amb la normativa aplicable.
4. Les actes que s'elaboren durant el procés de mediació tenen caràcter confidencial. No obstant això, no està subjecta al deure de confidencialitat la informació obtinguda durant el procés de mediació que: a) No estigui personalitzada i s'utilitzi per a finalitats de formació o recerca. b) Comporti una amenaça per a la vida o la integritat física o psíquica d'una persona. c) Calgui revelar per raons imperioses d'ordre públic o per motius lligats a la protecció de l'interès superior dels infants i joves menors d'edat. d) S'hagi obtingut en el marc d'un procés de diàleg públic com a forma d'intervenció mediadora oberta a la participació ciutadana.
5. La infracció dels deures de confidencialitat i de secret professional genera responsabilitat en els termes que estableixen aquesta Llei i la normativa aplicable restant.

Article 13. Principi d'igualtat de les parts

En el procés de mediació s'ha de garantir que les parts intervinguin amb igualtat d'oportunitats plena, i que es mantingui l'equilibri entre les seves posicions i el respecte dels punts de vista que expressen, sense que la persona mediadora pugui actuar en perjudici o interès de qualsevol de les parts.

Article 14. Caràcter personalíssim

1. En el procés de mediació, les parts han d'assistir personalment a les sessions i no es poden fer valer de representants o intermediaris. No obstant això, si alguna de les parts és una entitat pública o privada, pot assistir al procés mitjançant un o diversos representants acreditats degudament.
2. En situacions excepcionals que facin impossible la presència simultània de les parts, es poden utilitzar mitjans tècnics que facilitin la comunicació a distància i garanteixin els principis de la mediació.
3. En els processos de mediació en què concorrin una pluralitat de persones, les parts poden designar portaveus que representin els interessos de cada col·lectiu implicat.

CAPÍTOL TERCER. Règim estatutari del mediador

Article 15. Actuació del mediador

La persona mediadora exerceix la mediació afavorint una comunicació adequada entre les parts i, per tant: a) Facilita el diàleg i promou la comprensió entre les parts. b) Assisteix les parts a l'efecte d'establir un procés que ajudi a cercar solucions al conflicte. c) Vetlla perquè les parts prenguin les seves pròpies decisions i tinguin la informació i l'assessorament suficients per assolir acords d'una manera lliure i conscient.

Article 16. Deures del mediador

1. La persona mediadora, durant el procés de mediació, ha de complir els deures següents: a) Exercir la seva funció amb independència, imparcialitat, neutralitat, professionalitat, bona fe, lleialtat i respecte envers les parts, d'acord amb aquesta Llei, els reglaments que la desenvolupin i les normes deontològiques corresponents. b) Exercir la seva funció ajustant-se als terminis fixats. c) Donar per acabada la mediació si concorre qualsevol causa prèvia o sobrevinguda que faci incompatible la continuació del procés amb les disposicions d'aquesta Llei, i també si aprecia la manca de col·laboració de les parts o si el procés esdevé inútil per a la finalitat perseguida, ateses les qüestions que se sotmeten a la mediació. d) Informar les parts de qualsevol circumstància que pugui afectar la seva independència, imparcialitat i neutralitat, o que pugui generar un conflicte d'interessos, d'acord amb el que estableix aquesta Llei. Aquest deure es manté durant tot el procés de mediació.

Article 17. Abstenció i recusació

1. La persona mediadora s'ha d'abstenir d'exercir les funcions que té encomanades i, si no ho fa, pot ser recusada, en els supòsits següents: a) Tenir una relació de matrimoni o una situació de convivència anàloga, o un parentiu en línia recta, o en línia col·lateral per consanguinitat o adopció fins al quart grau inclòs o per afinitat fins al segon grau inclòs, amb qualsevol de les parts del procés de mediació, els seus advocats o els seus procuradors. b) Ser qualsevol de les parts del procés de mediació una societat mercantil en què la persona mediadora, el seu cònjuge, la persona amb qui mantingui una situació de convivència anàloga o un parent en línia recta, o en línia col·lateral per consanguinitat o adopció fins al quart grau inclòs o per afinitat fins al segon grau inclòs, tingui una participació superior al 20% del capital social, tingui la condició d'administrador únic, conjunt, mancomunat o solidari, o participi en l'òrgan d'administració i en disposi de més del 20% dels drets de vot. c) Tenir un interès directe o indirecte en el procés de mediació o en un altre procés semblant. d) Tenir una amistat íntima o una enemistat manifesta amb qualsevol de les parts del procés de mediació, els seus advocats o els seus procuradors.
2. En cas que la persona mediadora es trobi immersa en altres supòsits diferents dels que assenyala l'apartat 1 anterior i en què la seva imparcialitat es pugui veure compromesa, ha de comunicar aquesta circumstància a les parts i, si escau, a l'òrgan jurisdiccional competent. Un cop la persona mediadora ho ha comunicat, només pot continuar exercint les seves funcions si les parts i, si escau, l'òrgan jurisdiccional competent, hi consenten o ho accepten expressament.
3. En cas que la persona mediadora no procedeixi segons preveuen els apartats 1 i 2 anteriors, qualsevol de les parts pot recusar-la davant de la persona o l'òrgan que l'ha designat.

Article 18. Responsabilitat del mediador i assegurança

1. L'acceptació de la mediació obliga la persona mediadora a complir fidelment l'encàrrec que se li fa. En cas contrari incorre en responsabilitat pels danys i perjudicis que pugui ocasionar, sense perjudici de la responsabilitat disciplinària corresponent.
2. La persona mediadora que exerceixi aquesta funció ha de subscriure una assegurança que doni cobertura a la responsabilitat civil derivada de la seva actuació en els processos de mediació en què pugui intervenir.

Article 19. Cost de la mediació i honoraris

1. El cost de la mediació, tant si conclou com si no conclou amb un acord, es divideix a parts iguals entre les parts, si no hi ha pacte en contra.
2. Les persones mediadores poden exigir a les parts la provisió de fons que estimin necessària per fer front al cost de la mediació.
3. Si alguna de les parts no satisfà la provisió de fons sol·licitada en el termini assenyalat, la persona mediadora pot donar per conclosa la mediació. No obstant això, abans de fer-ho ha de comunicar-ho a les altres parts a l'efecte que puguin suplir, en el termini que s'assenyali, la part que no ha satisfet la provisió de fons.
4. Els serveis de la persona mediadora són remunerats sota la forma d'honoraris. En el supòsit d'una mediació convencional o d'una mediació judicial en què les parts designin la persona mediadora, els honoraris es poden convenir lliurement amb les parts i, si no hi ha pacte, es fixen de conformitat amb les normes orientadores establertes per la Comissió de Mediació. En el supòsit d'una mediació judicial en què el Tribunal designi la persona mediadora, els honoraris es fixen d'acord amb els barems que aprovi reglamentàriament el Govern, a proposta no vinculant de la Comissió de Mediació.
5. Les persones mediadores han d'informar les parts, a l'inici de la mediació, dels honoraris previsibles que es meritaran durant el procés de mediació.

Article 20. Benefici de gratuïtat

1. La part que en el marc d'un procés judicial hagi obtingut el benefici de la defensa i l'assistència tècnica lletrades gratuïtes queda eximida de pagar la part de la provisió de fons i dels honoraris de la persona mediadora que li correspondria satisfer en cas que tingui lloc una mediació judicial.
2. En el supòsit esmentat a l'apartat anterior, els honoraris de la persona mediadora són satisfets pel Govern d'acord amb els barems a què fa referència l'apartat 4 de l'article 19.

Article 21. Qualitat i autoregulació de la mediació

El Govern, amb l'informe previ de la Comissió de Mediació, ha d'aprovar i fer públic el codi deontològic professional de la mediació.

CAPÍTOL QUART. Mediació convencional

Article 22. Supòsits de la mediació convencional

La mediació convencional es pot dur a terme: a) Quan es produeixen situacions de desacord, conflicte o controvèrsia entre les parts, abans d'instar un procés judicial. b) Quan el procés judicial ja s'ha instat o s'està tramitant, en la primera instància, en fase de recurs o en període d'execució, en els termes que determini la normativa processal aplicable.

Article 23. Inici de la mediació convencional

1. El procés de mediació convencional pot iniciar-se: a) De comú acord entre les parts implicades en el conflicte, per iniciativa pròpia o a proposta d'una persona o entitat aliena a les parts. b) A proposta d'una de les parts, en compliment d'un pacte previ entre les parts de submissió a la mediació o si les altres parts ho accepten.
2. La sol·licitud d'inici de la mediació convencional es formula davant la persona mediadora o l'entitat de mediació proposada per una de les parts a les altres parts, o ja designada amb anterioritat.
3. Quan s'iniciï de manera voluntària una mediació sobre una controvèrsia que és objecte d'un procés judicial que s'està tramitant, les parts, de comú acord, poden sol·licitar de forma expressa la suspensió de la tramitació del procés judicial d'acord amb la normativa processal aplicable.

Article 24. Sessió informativa

1. La persona mediadora o l'entitat de mediació, un cop reben la sol·licitud d'inici de la mediació convencional, convoquen les parts perquè assisteixin a la sessió informativa.
2. En cas que qualsevol de les parts no assisteixi de forma injustificada a la sessió informativa, s'entén que desisteix de la mediació sol·licitada. Aquesta circumstància no impedeix que en un futur les parts puguin tornar a sol·licitar l'inici d'un nou procés de mediació.
3. En la sessió informativa, la persona mediadora explica a les parts les característiques de la mediació, els principis que inspiren el procés, i l'organització, els avantatges i el cost d'aquest procés. En funció d'aquesta explicació i del cas concret de què es tracti, les parts decideixen si opten o no per prosseguir el procés de mediació convencional. La persona mediadora també les informa que, un cop iniciada la mediació, les parts poden donar-la per acabada en qualsevol moment.

Article 25. Sessió constitutiva

1. El procés de mediació convencional comença quan les parts l'han acceptat voluntàriament i n'han assumit les obligacions que hi són inherents. Així, en virtut de la sessió constitutiva, les parts expressen la seva voluntat de desenvolupar la mediació, i deixen constància dels aspectes següents: a) La identificació de les parts. b) La designació de la persona mediadora o de l'entitat de mediació, o l'acceptació de la persona mediadora o l'entitat de mediació designada per una de les parts, sempre que estiguin inscrites degudament al Registre de Mediadors. c) L'objecte de la controvèrsia que se sotmet a la mediació. d) El cost de la mediació o les bases per determinar-lo, amb la indicació separada dels honoraris de la persona mediadora i de les altres despeses eventuals. e) La declaració de les parts segons la qual accepten voluntàriament la mediació i assumeixen les obligacions que se'n deriven. f) L'acceptació de la confidencialitat del procés. g) El lloc de celebració i la llengua emprada en el procés.
2. Durant la sessió constitutiva la persona mediadora pot proposar un programa d'actuacions i un nombre màxim de sessions per portar a terme la mediació, sense perjudici que aquests punts puguin variar o ser modificats posteriorment.
3. La persona mediadora ha d'informar les parts sobre la conveniència de rebre un assessorament jurídic o de qualsevol altre tipus en funció de l'objecte de la controvèrsia, durant el procés de mediació. Si escau, també les ha d'informar de la conveniència de designar un advocat que redacti el conveni o els documents oportuns sobre la base del resultat dels acords assolits.
4. A l'inici de la sessió constitutiva, es pren l'acord en què consten els aspectes descrits als apartats anteriors, mitjançant una acta que signen tant les parts com la persona mediadora.

Article 26. Durada de la mediació convencional

La durada de la mediació convencional depèn de la naturalesa i la complexitat de la controvèrsia. No obstant això, la persona mediadora ha de procurar que aquesta durada sigui la més breu possible i, en qualsevol cas, les actuacions s'han de portar a terme en un període màxim de sis mesos, prorrogables sis mesos més amb l'acord de les parts.

Article 27. Desenvolupament de les actuacions de la mediació convencional

1. La persona mediadora convoca les parts per a cada sessió amb l'anticipació necessària, dirigeix les sessions i facilita l'exposició de les posicions de les parts i la seva comunicació de forma igualitària i equilibrada.
2. Les comunicacions entre la persona mediadora i les parts es poden fer de forma conjunta o separadament.
3. La persona mediadora comunica a totes les parts les sessions que hagi celebrat de forma separada amb només alguna d'aquestes parts, sense perjudici de la confidencialitat dels assumptes tractats. La persona mediadora no pot comunicar ni distribuir la informació o la documentació que una de les parts li hagi fet saber o li hagi lliurat, llevat que en tingui l'autorització expressa.

Article 28. Actuacions desenvolupades per mitjans electrònics

Les parts poden acordar que totes o alguna de les actuacions de la mediació convencional, inclosa la sessió constitutiva, es duguin a terme per mitjans electrònics, per videoconferència o per qualsevol altre mitjà analògic de transmissió de la veu o la imatge, sempre que quedi garantida la identitat de les persones que hi intervenen i el respecte dels principis de la mediació que estableix aquesta Llei.

Article 29. Finalització de la mediació convencional

1. El procés de mediació convencional pot concloure: a) Mitjançant un acord que pot ser total o parcial en funció de les matèries tractades en el procés de mediació. b) Sense acord, en els casos següents: i) Si totes o alguna de les parts exerceixen el seu dret de donar per acabades les actuacions, i ho comuniquen a la persona mediadora. ii) Si ha transcorregut el termini màxim acordat o prorrogat per a la durada del procés de mediació. iii) Si la persona mediadora aprecia de forma justificada que les posicions de les parts són irreconciliables. iv) Si s'esdevé una altra causa que determini la conclusió del procés de mediació.
2. Un cop ha finalitzat el procés de mediació convencional, es retornen a les parts els documents que hagin aportat.
3. La renúncia expressa de la persona mediadora de continuar el procés de mediació convencional o la revocació per les parts de la designació de la persona mediadora només produeix l'acabament del procés si no es nomena una nova persona mediadora.

Article 30. Acord final de la mediació convencional

1. L'acord final és el document que determina la conclusió del procés de mediació convencional.
2. Si s'ha assolit un acord, a l'acta en què es documenta l'acord final hi han de constar de manera clara i concisa els acords assolits. Si no s'ha assolit cap acord, l'acta només fa constar aquest fet i la causa d'aquest fet.
3. L'acta en què es documenta l'acord final ha de ser signada per totes les parts, a les quals se'n lliura un exemplar original.

Article 31. Acords de mediació

1. En les actes que documenten els acords assolits durant el procés de mediació convencional hi ha de constar la identitat i el domicili de les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, que hi intervenen; el lloc i la data en què s'ha signat l'acord; les obligacions que ha assumit cada part; els mediadors que han intervingut i, si escau, l'entitat de mediació prop de la qual s'ha desenvolupat el procés, i el caràcter vinculant de l'acord i la possibilitat d'elevar a públic el document en què es conté, només a instància de qualsevol de les parts.
2. Els acords han de donar prioritat a l'interès superior dels menors d'edat i de les persones absents, incapacitades o necessitades de protecció.
3. Els advocats de les parts poden donar forma a l'acord assolit mitjançant el procés de mediació, transformant-lo en un conveni regulador, si és en l'àmbit del procediment de família, o en un contracte o protocol que pot ser elevat a escriptura pública davant de notari o que pot ser homologat judicialment.
4. La persona mediadora informa les parts del caràcter vinculant de l'acord assolit i que poden demanar-ne l'elevació a escriptura pública o l'homologació judicial amb la finalitat que l'acord esdevingui un títol executiu.
5. Contra el que es convé en l'acord de mediació només es pot exercir l'acció de nul·litat per les causes que invaliden els contractes.

CAPÍTOL CINQUÈ. Mediació judicial

Article 32. Normes aplicables a la mediació judicial

El procés de mediació judicial es regeix per les normes d'aquest capítol i, subsidiàriament, per les normes relatives a la mediació convencional en el que siguin aplicables.

Article 33. Inici de la mediació judicial

1. El Tribunal pot, en el moment de rebre la demanda o en qualsevol altre moment del procés judicial, instar les parts d'aquest procés a trobar-se amb la persona mediadora amb la finalitat de cercar una solució amigable al litigi.
2. Si així ho acorden les parts, el Tribunal decideix l'inici del procés de mediació judicial i designa una persona mediadora amb la finalitat d'escoltar les parts i confrontar els seus punts de vista perquè puguin trobar una solució al conflicte que les oposa, d'acord amb el que estableix l'article 36.
3. Llevat que les parts manifestin quina persona mediadora volen designar, el Tribunal designa aquesta persona seguint un torn rotatori i equitatiu, tret que l'objecte del litigi requereixi una especialització concreta.

Article 34. Àmbit i durada de la mediació judicial

1. La mediació judicial pot abastar la totalitat o una part del litigi. En tot cas i mentre duri el procés de mediació, el Tribunal segueix sent coneixedor del procés judicial i pot prendre les decisions que siguin oportunes d'acord amb la normativa processal aplicable. D'altra banda, el Tribunal vetlla pel desenvolupament adequat de la mediació judicial.
2. La durada del procés de mediació judicial la determina el Tribunal de forma motivada, d'acord amb la naturalesa i la complexitat de la controvèrsia.

Article 35. Requisits del mediador judicial

La mediació judicial només la poden dur a terme les persones físiques que compleixin els requisits que estableix l'article 5.

Article 36. Decisió d'inici de la mediació judicial

1. El Tribunal decideix l'inici del procés de mediació judicial mitjançant un aute, contra el qual no es pot interposar cap recurs.
2. L'aute ha de fer referència a l'acord de les parts d'iniciar la mediació judicial, ha de designar la persona mediadora, i ha d'establir la durada del procés de mediació. També ha de fixar l'import de la provisió de fons dels honoraris de la persona mediadora, qui se n'ha de fer càrrec i el termini per fer-ho. En cas que no es faci efectiva la provisió de fons, s'entén que s'ha posat fi al procés de mediació judicial i la tramitació del procés judicial es reprèn, sense perjudici del que estableix l'apartat 3 de l'article 19.
3. La persona mediadora disposa d'un termini màxim de cinc dies hàbils des del dia en què li ha estat notificada la decisió d'inici de la mediació judicial per ratificar la seva designació davant el Tribunal. En aquest cas i sempre que s'hagi fet efectiva la provisió de fons, la persona mediadora disposa d'un termini de tretze dies hàbils per convocar les parts a la sessió informativa.

Article 37. Sessió informativa

1. Durant la sessió informativa, la persona mediadora informa les parts de l'objecte i el desenvolupament del procés de mediació i, llevat que s'hi oposin, intenta la resolució amigable del litigi. Per excepció al principi de confidencialitat, la persona mediadora ha d'informar el Tribunal de la part o les parts que no han assistit a la sessió informativa.
2. En cas que no s'assoleixi un acord pel que fa a l'inici de la mediació, la persona mediadora aixeca una acta en què fa constar que la mediació s'ha intentat de forma infructuosa.

Article 38. Finalització de la mediació judicial

1. Dins els cinc dies hàbils següents al dia en què finalitza el procés de mediació judicial, la persona mediadora ha d'informar el Tribunal si les parts han assolit o no un acord i, en cas afirmatiu, si l'acord és total o parcial: a) Si les parts no han assolit un acord o han assolit un acord parcial, el Tribunal decideix la continuació de la tramitació del procés judicial. b) Si les parts han assolit un acord total, poden renunciar, desistir, aplanar-se o atorgar una transacció en el marc del procés judicial, d'acord amb el que estableixi la normativa processal aplicable.
2. En qualsevol moment durant el procés de mediació judicial, el Tribunal hi pot posar fi, d'ofici o a instància de qualsevol de les parts o de la persona mediadora, si es constata que aquesta persona no està exercint les seves funcions d'acord amb els principis i les obligacions que estableix aquesta Llei. En aquest cas, el Tribunal dicta un aute que es notifica a les parts i a la persona mediadora.
3. A la fi del procés de mediació judicial, el Tribunal quantifica els honoraris de la persona mediadora d'acord amb l'apartat 4 de l'article 19, i requereix a les parts que paguin aquests honoraris, amb la deducció de la provisió de fons abonada, en el termini màxim de cinc dies hàbils. En cas d'impagament, el procediment per a la reclamació dels honoraris se substancia d'acord amb les normes sobre l'execució de les costes processals que preveu la normativa processal aplicable.

CAPÍTOL SISÈ. Formació del títol executiu

Article 39. Homologació judicial

1. Les parts poden demanar l'homologació judicial de l'acord de mediació, tant si s'ha assolit en virtut d'una mediació convencional com si s'ha assolit en virtut d'una mediació judicial, mitjançant una sol·licitud en què s'ha d'adjuntar l'acta en què es documenta l'acord i els altres documents que siguin necessaris a l'efecte d'obtenir l'homologació judicial.
2. En el cas d'una mediació convencional, la sol·licitud s'ha de presentar al Tribunal de la jurisdicció civil competent al qual correspongui per torn; en el cas d'una mediació judicial, la sol·licitud s'ha de presentar al Tribunal que coneix el procés judicial del qual dimana la mediació.
3. El Tribunal, un cop examinada la sol·licitud i dins el termini de tretze dies hàbils, dicta un aute en què decideix si homologa o no l'acord de mediació. Contra l'aute en què el Tribunal decideix no homologar la transacció es pot interposar recurs d'apel·lació.

Article 40. Elevació a escriptura pública

1. Les parts poden elevar a escriptura pública l'acord de mediació davant de notari. A aquest efecte, el notari valida el compliment dels requisits que estableix aquesta Llei i, al mateix temps, verifica que el contingut de l'acord no sigui contrari a dret.
2. Si l'acord de mediació s'ha d'executar a l'estranger, cal que a banda de ser elevat a escriptura pública compleixi, si escau, els requisits que estableixin els convenis internacionals aplicables i que formen part de l'ordenament jurídic andorrà.

Disposició derogatòria

Es deroguen la lletra j de l'article 26, i els articles 30 a 35 de la Llei 90/2010, del 16 de desembre, del voluntariat d'Andorra.

Disposició final primera. Modificació de la Llei del voluntariat d'Andorra

Es modifica l'article 29 de la Llei 90/2010, del 16 de desembre, del voluntariat d'Andorra, el qual queda redactat com segueix:

"Article 29. Competència dels tribunals andorrans i mediació 1. Les controvèrsies que puguin sorgir entre les persones voluntàries i les entitats de voluntariat en el marc de les activitats de voluntariat són resoltes per la jurisdicció competent. 2. No obstant això, les persones voluntàries i les entitats de voluntariat es poden acollir a una mediació, d'acord amb el que estableix la normativa aplicable en aquesta matèria."

Disposició final segona. Modificació de la Llei per la qual es constitueix la Societat de Gestió Col·lectiva de Drets d'Autor i Drets Veïns del Principat d'Andorra

Es modifica la Disposició transitòria segona de la Llei 23/2011, del 29 de desembre, per la qual es constitueix la Societat de Gestió Col·lectiva de Drets d'Autor i Drets Veïns del Principat d'Andorra, la qual queda redactada com segueix:

"Disposició transitòria segona Fins que no es creï la Comissió d'Arbitratge de l'Oficina de Drets d'Autor, les tasques d'arbitratge assignades a aquesta Comissió d'Arbitratge per la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, del 10 de juny de 1999, seran exercides pel Govern."

Disposició final tercera. Constitució de la Comissió de Mediació

En el període màxim de tres mesos des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei ha de quedar constituïda la Comissió de Mediació.

Disposició final quarta. Normes deontològiques i barems i normes orientadores dels honoraris

1. La Comissió de Mediació, en el termini màxim de cinc mesos des del dia en què tots els seus membres titulars hagin estat nomenats, ha de redactar i proposar les normes deontològiques de la mediació i els barems relatius als honoraris de la mediació judicial, i també ha d'aprovar les normes orientadores dels honoraris de la mediació convencional i judicial, que siguin en tots els casos conformes a aquesta Llei i a l'efecte d'acomplir les seves disposicions.
2. Les normes deontològiques de la mediació i els barems relatius als honoraris de la mediació judicial, una vegada proposats per la Comissió de Mediació, s'han de trametre al ministeri competent en matèria de justícia a l'efecte que en sotmeti al Govern l'aprovació per la via reglamentària.

Disposició final cinquena. Desplegament reglamentari

El Govern ha d'aprovar les normes reglamentàries necessàries per al desenvolupament d'aquesta Llei en el termini màxim de sis mesos des del dia en què entri en vigor.

Disposició final sisena. Publicació de text consolidat

S'encomana al Govern que, en el termini màxim de sis mesos des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, publiqui al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra el text consolidat de la Llei 90/2010, del 16 de desembre, del voluntariat d'Andorra i de la Llei 23/2011, del 29 de desembre, per la qual es constitueix la Societat de Gestió Col·lectiva de Drets d'Autor i Drets Veïns del Principat d'Andorra, que incloguin les modificacions introduïdes fins a l'actualitat en aquestes dos lleis.

Disposició final setena. Entrada en vigor de la Llei

Aquesta Llei entrarà en vigor l'endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.

Casa de la Vall, 22 de març del 2018

Vicenç Mateu Zamora Síndic General

Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n'ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.

Joan Enric Vives Sicília — Bisbe d'Urgell — Copríncep d'Andorra Emmanuel Macron — President de la República Francesa — Copríncep d'Andorra

Traduzione non ufficiale, a cura della redazione, degli articoli 1-40, della disposizione derogatoria e delle disposizioni finali della Legge 3/2018, del 22 marzo, di mediazione del Principato di Andorra (BOPA Núm. 22, del 18 aprile 2018).

CAPITOLO PRIMO. Disposizioni generali

Articolo 1. Concetto e finalità della mediazione

1. Ai fini della presente Legge, la mediazione è definita come qualsiasi processo strutturato, quale che sia il nome o la denominazione di tale processo, in cui due o più parti in conflitto tentano volontariamente di raggiungere da sole un accordo sulla risoluzione di tale conflitto, con l'aiuto di uno o più mediatori. Tale processo può essere avviato dalle parti, oppure suggerito o sollecitato da un organo giurisdizionale.

2. La mediazione, quale metodo di gestione dei conflitti, mira a evitare l'avvio di processi giudiziali di carattere contenzioso, a porre fine a processi già avviati, o a ridurne la portata.

Articolo 2. Ambito di applicazione della Legge

La presente Legge si applica a qualsiasi materia, salvo che riguardi diritti e obblighi non a disposizione delle parti secondo la normativa applicabile.

Articolo 3. Modalità della mediazione

1. La mediazione può essere, in funzione dell'organismo che la promuove: a) Pubblica o privata. b) Convenzionale o giudiziale.
2. La mediazione può essere, in funzione dell'accordo raggiunto, totale o parziale.

Articolo 4. Mediatori, comediatori ed esperti

1. Si considera persona mediatrice chiunque sia chiamato a svolgere una mediazione in modo efficace, imparziale e competente, indipendentemente dalla sua denominazione o professione, o dal fatto di essere stato designato o di esservi stato richiesto, con la finalità di facilitare il dialogo tra le parti e di promuovere l'intesa, e che soddisfi i requisiti stabiliti dalla presente Legge.

2. La persona mediatrice può avvalersi della partecipazione di comediatori, specialmente nelle mediazioni tra più di due parti, e della collaborazione di esperti, secondo la specialità di cui si tratti.

3. I comediatori e gli esperti devono disporre, se del caso, dell'autorizzazione all'esercizio di una professione titolata rilasciata dal ministero competente in materia di giustizia, devono essere iscritti al relativo ordine professionale come membri esercenti, e devono altresì conformare il proprio intervento ai principi della mediazione.

Articolo 5. Requisiti per esercitare la mediazione

1. Le persone fisiche che intendono esercitare la mediazione devono in ogni caso comprovare i seguenti requisiti: a) Essere nel pieno possesso dei diritti civili e politici. Per i cittadini non andorrani, tale possesso si intende riferito ai rispettivi Stati di origine. b) Avere la cittadinanza andorrana, essere titolari di un permesso di immigrazione di residenza e lavoro o di un permesso di immigrazione per lavoro transfrontaliero che autorizzi a svolgere un'attività nel Principato di Andorra, oppure soddisfare i requisiti per esercitare un'attività professionale titolata per lavori di breve durata secondo la normativa applicabile. c) Essere in possesso di un titolo di istruzione superiore ufficiale andorrano o riconosciuto nel Principato di Andorra nell'ambito della mediazione, oppure essere in possesso di un titolo di istruzione superiore ufficiale andorrano o riconosciuto nel Principato di Andorra in qualsiasi altra disciplina, se è stata superata una formazione di estensione universitaria specifica nell'ambito della mediazione della durata di almeno centocinquanta ore. d) Non essere stati condannati per reati dolosi, o colposi legati all'esercizio della funzione pubblica o giurisdizionale, o all'esercizio della mediazione, fintantoché non sia intervenuta la cancellazione dei precedenti penali, né nel Principato di Andorra né all'estero. e) Non essere incapaci per l'esercizio della mediazione, né trovarsi in alcuna causa di incompatibilità o di divieto dell'esercizio della mediazione.
2. Le persone giuridiche che si dedicano alla mediazione, sia che si tratti di società professionali sia di qualsiasi altra modalità stabilita dalla normativa applicabile, devono designare almeno una persona fisica tra i propri soci che possieda i requisiti stabiliti al comma 1 precedente.
3. In ogni caso, i mediatori devono essere iscritti nel Registro dei Mediatori.

Articolo 6. Formazione continua

1. I mediatori devono seguire una formazione continua della durata minima di quindici ore annue o di trenta ore in un periodo di due anni.
2. Il ministero competente in materia di giustizia, su proposta della Commissione di Mediazione, determina il contenuto e la durata della formazione continua, nonché l'eventuale convalida di tale formazione.
3. Le spese della formazione continua sono a carico della persona mediatrice.

Articolo 7. Parti nella mediazione

1. Possono intervenire nel processo di mediazione e promuoverlo le persone che hanno capacità di disporre dell'oggetto della mediazione e che vi hanno un interesse legittimo.
2. I minori d'età possono intervenire nel processo di mediazione se hanno sufficiente discernimento e ne risultano coinvolti, a giudizio della persona mediatrice o dell'organo giudiziario, a seconda che si tratti rispettivamente di una mediazione convenzionale o di una mediazione giudiziale, e possono altresì promuoverlo secondo la normativa applicabile.

Articolo 8. Enti di mediazione

Sono considerati enti di mediazione le organizzazioni pubbliche o private, e le corporazioni di diritto pubblico, debitamente iscritte o autorizzate nel Principato di Andorra, che abbiano tra le proprie finalità la mediazione.

Articolo 9. Effetti della mediazione sul termine di prescrizione

1. La richiesta di avvio della mediazione, secondo quanto previsto dall'articolo 23, sospende il termine di prescrizione delle relative azioni a decorrere dal giorno del ricevimento certo di tale richiesta da parte della persona mediatrice o dell'ente di mediazione.
2. Se entro il termine di venti giorni lavorativi dal ricevimento della richiesta di avvio della mediazione non viene firmato il verbale della sessione costitutiva previsto dall'articolo 25, il computo del termine di prescrizione riprende automaticamente.
3. La sospensione del termine di prescrizione si protrae fino al giorno in cui viene firmato l'accordo finale, o quando si verifica la conclusione della mediazione per una delle cause previste dalla presente Legge.

CAPITOLO SECONDO. Principi della mediazione

Articolo 10. Principi di volontarietà e di buona fede

1. La mediazione si basa sul principio di volontarietà, secondo il quale le parti sono libere di aderirvi o meno, e anche di recedere in qualsiasi momento. Nessuno è obbligato a rimanere nel processo di mediazione né a concluderlo mediante un accordo.
2. La persona mediatrice, e anche le parti, partecipano al processo di mediazione volontariamente. La persona mediatrice può rinunciare a svolgere la mediazione, con l'obbligo di consegnare alle parti un verbale in cui risulti la rinuncia. Le parti possono altresì scegliere di cercare in qualsiasi momento un nuovo mediatore e proseguire il processo di mediazione con questo nuovo mediatore.
3. Quando esista un patto scritto che esprima l'impegno di sottoporre a mediazione le controversie sorte o che possano sorgere, occorre tentare il processo pattuito in buona fede, prima di ricorrere alla tutela giurisdizionale o a qualsiasi altra soluzione extragiudiziale. Tale clausola è efficace anche quando la controversia riguardi la validità o l'esistenza del contratto in cui è contenuta la clausola stessa.
4. In ogni momento durante il processo di mediazione, le parti e la persona mediatrice devono agire secondo le esigenze della buona fede.

Articolo 11. Principi di indipendenza, imparzialità e neutralità

1. La persona mediatrice esercita la propria funzione con indipendenza, imparzialità e neutralità, garantendo l'uguaglianza tra le parti. Di conseguenza, non può adottare atteggiamenti che manifestino un interesse personale nel processo di mediazione o nella questione oggetto del conflitto.
2. La persona mediatrice è indipendente dalle parti e da terzi estranei al conflitto. Pertanto, non può accettare alcuna influenza esterna orientata alla risoluzione del conflitto.
3. La persona mediatrice deve evitare qualsiasi condotta discriminatoria o di preferenza verso una delle parti, quale che sia il motivo. Qualora l'uguaglianza e la libertà di decidere delle parti non siano garantite, in particolare a seguito di situazioni di violenza, deve interrompere il processo di mediazione.
4. Le attività nel processo di mediazione si svolgono in modo da permettere alle parti in conflitto di raggiungere da sole un accordo di mediazione. La persona mediatrice non può imporre alcuna soluzione né alcuna misura concreta, dovendo accompagnare le parti con imparzialità e neutralità.

Articolo 12. Principio di riservatezza e segreto professionale

1. Tutte le persone che intervengono nel processo di mediazione hanno l'obbligo di non rivelare i fatti, i documenti o le situazioni di cui vengano a conoscenza in conseguenza di tale processo. Tale obbligo riguarda sia le parti sia i mediatori o gli esperti che vi possano intervenire.
2. Se, una volta iniziato il processo di mediazione, una delle parti manifesta la propria volontà di recedervi, i fatti, i documenti o le situazioni conosciuti in conseguenza di tale processo, e in particolare le offerte negoziali delle parti o gli accordi successivamente revocati, non possono avere effetti in alcun processo successivo.
3. Le parti di un processo di mediazione non possono chiedere la dichiarazione o l'interrogatorio come perito o testimone, nell'ambito di un processo giudiziale, della persona mediatrice o degli esperti che vi siano intervenuti, salvo che: a) Le parti, di comune accordo, e in forma espressa e scritta, dispensino la persona mediatrice o gli esperti dall'obbligo di riservatezza, e questa persona mediatrice o questi esperti lo accettino. b) I tribunali penali lo decidano mediante una risoluzione motivata, secondo la normativa applicabile.
4. I verbali redatti durante il processo di mediazione hanno carattere confidenziale. Tuttavia, non è soggetta all'obbligo di riservatezza l'informazione ottenuta durante il processo di mediazione che: a) Non sia personalizzata e sia utilizzata a fini di formazione o ricerca. b) Comporti una minaccia per la vita o l'integrità fisica o psichica di una persona. c) Debba essere rivelata per motivi imperiosi di ordine pubblico o per ragioni legate alla tutela del superiore interesse dei minori. d) Sia stata ottenuta nell'ambito di un processo di dialogo pubblico quale forma di intervento mediativo aperto alla partecipazione cittadina.
5. La violazione degli obblighi di riservatezza e di segreto professionale genera responsabilità nei termini stabiliti dalla presente Legge e dalla restante normativa applicabile.

Articolo 13. Principio di uguaglianza delle parti

Nel processo di mediazione si deve garantire che le parti intervengano con piena uguaglianza di opportunità, e che si mantenga l'equilibrio tra le loro posizioni e il rispetto dei punti di vista che esprimono, senza che la persona mediatrice possa agire a danno o a favore di alcuna delle parti.

Articolo 14. Carattere personalissimo

1. Nel processo di mediazione, le parti devono partecipare personalmente alle sessioni e non possono avvalersi di rappresentanti o intermediari. Tuttavia, se una delle parti è un ente pubblico o privato, può partecipare al processo tramite uno o più rappresentanti debitamente accreditati.
2. In situazioni eccezionali che rendano impossibile la presenza simultanea delle parti, si possono utilizzare mezzi tecnici che facilitino la comunicazione a distanza e garantiscano i principi della mediazione.
3. Nei processi di mediazione in cui concorra una pluralità di persone, le parti possono designare portavoce che rappresentino gli interessi di ciascun gruppo coinvolto.

CAPITOLO TERZO. Regime statutario del mediatore

Articolo 15. Attività del mediatore

La persona mediatrice esercita la mediazione favorendo una comunicazione adeguata tra le parti e, pertanto: a) Facilita il dialogo e promuove la comprensione tra le parti. b) Assiste le parti al fine di stabilire un processo che aiuti a cercare soluzioni al conflitto. c) Vigila affinché le parti prendano le proprie decisioni e dispongano dell'informazione e della consulenza sufficienti per raggiungere accordi in modo libero e consapevole.

Articolo 16. Doveri del mediatore

1. La persona mediatrice, durante il processo di mediazione, deve adempiere ai seguenti doveri: a) Esercitare la propria funzione con indipendenza, imparzialità, neutralità, professionalità, buona fede, lealtà e rispetto verso le parti, secondo la presente Legge, i regolamenti attuativi e le relative norme deontologiche. b) Esercitare la propria funzione rispettando i termini fissati. c) Dichiarare conclusa la mediazione se ricorre una causa preesistente o sopravvenuta che renda incompatibile la continuazione del processo con le disposizioni della presente Legge, e anche se riscontra la mancanza di collaborazione delle parti o se il processo diviene inutile per la finalità perseguita, tenuto conto delle questioni sottoposte a mediazione. d) Informare le parti di qualsiasi circostanza che possa incidere sulla propria indipendenza, imparzialità e neutralità, o che possa generare un conflitto di interessi, secondo quanto stabilito dalla presente Legge. Tale dovere permane per l'intero processo di mediazione.

Articolo 17. Astensione e ricusazione

1. La persona mediatrice deve astenersi dall'esercitare le funzioni affidatele e, se non lo fa, può essere ricusata, nei seguenti casi: a) Avere una relazione matrimoniale o una situazione di convivenza analoga, o un rapporto di parentela in linea retta, o in linea collaterale per consanguineità o adozione fino al quarto grado incluso o per affinità fino al secondo grado incluso, con una delle parti del processo di mediazione, i loro avvocati o i loro procuratori. b) Essere una delle parti del processo di mediazione una società commerciale in cui la persona mediatrice, il coniuge, la persona con cui mantenga una situazione di convivenza analoga o un parente in linea retta, o in linea collaterale per consanguineità o adozione fino al quarto grado incluso o per affinità fino al secondo grado incluso, detenga una partecipazione superiore al 20% del capitale sociale, rivesta la qualità di amministratore unico, congiunto, in solido o disgiunto, o partecipi all'organo di amministrazione disponendo di più del 20% dei diritti di voto. c) Avere un interesse diretto o indiretto nel processo di mediazione o in un altro processo analogo. d) Avere un'amicizia intima o un'inimicizia manifesta con una delle parti del processo di mediazione, i loro avvocati o i loro procuratori.
2. Qualora la persona mediatrice si trovi in situazioni diverse da quelle indicate al comma 1, in cui la sua imparzialità possa risultare compromessa, deve comunicare tale circostanza alle parti e, se del caso, all'organo giurisdizionale competente. Una volta effettuata tale comunicazione, la persona mediatrice può continuare a esercitare le proprie funzioni solo se le parti e, se del caso, l'organo giurisdizionale competente, vi acconsentono o lo accettano espressamente.
3. Qualora la persona mediatrice non proceda secondo quanto previsto ai commi 1 e 2 precedenti, ciascuna delle parti può ricusarla dinanzi alla persona o all'organo che l'ha designata.

Articolo 18. Responsabilità del mediatore e assicurazione

1. L'accettazione dell'incarico di mediazione obbliga la persona mediatrice ad adempiere fedelmente all'incarico affidatole. In caso contrario, incorre in responsabilità per i danni e i pregiudizi che possa causare, fatta salva la relativa responsabilità disciplinare.
2. La persona mediatrice che eserciti tale funzione deve stipulare un'assicurazione che copra la responsabilità civile derivante dalla propria attività nei processi di mediazione in cui possa intervenire.

Articolo 19. Costo della mediazione e onorari

1. Il costo della mediazione, sia che si concluda sia che non si concluda con un accordo, è ripartito in parti uguali tra le parti, salvo diverso accordo.
2. Le persone mediatrici possono richiedere alle parti la provvista di fondi che ritengano necessaria per far fronte al costo della mediazione.
3. Se una delle parti non versa la provvista di fondi richiesta nel termine indicato, la persona mediatrice può dichiarare conclusa la mediazione. Tuttavia, prima di farlo deve comunicarlo alle altre parti affinché possano sostituire, nel termine indicato, la parte che non ha versato la provvista di fondi.
4. I servizi della persona mediatrice sono remunerati sotto forma di onorari. Nel caso di una mediazione convenzionale o di una mediazione giudiziale in cui le parti designino la persona mediatrice, gli onorari possono essere concordati liberamente con le parti e, in mancanza di accordo, sono fissati conformemente alle norme orientative stabilite dalla Commissione di Mediazione. Nel caso di una mediazione giudiziale in cui sia il Tribunale a designare la persona mediatrice, gli onorari sono fissati secondo i tariffari approvati in via regolamentare dal Governo, su proposta non vincolante della Commissione di Mediazione.
5. Le persone mediatrici devono informare le parti, all'inizio della mediazione, degli onorari prevedibili che matureranno durante il processo di mediazione.

Articolo 20. Beneficio di gratuità

1. La parte che, nell'ambito di un processo giudiziale, abbia ottenuto il beneficio del patrocinio e dell'assistenza tecnica legale gratuiti è esonerata dal pagamento della quota della provvista di fondi e degli onorari della persona mediatrice che le spetterebbe versare nel caso di una mediazione giudiziale.
2. Nel caso indicato al comma precedente, gli onorari della persona mediatrice sono corrisposti dal Governo secondo i tariffari di cui al comma 4 dell'articolo 19.

Articolo 21. Qualità e autoregolamentazione della mediazione

Il Governo, previo parere della Commissione di Mediazione, deve approvare e rendere pubblico il codice deontologico professionale della mediazione.

CAPITOLO QUARTO. Mediazione convenzionale

Articolo 22. Presupposti della mediazione convenzionale

La mediazione convenzionale può essere svolta: a) Quando si verifichino situazioni di disaccordo, conflitto o controversia tra le parti, prima di promuovere un processo giudiziale. b) Quando il processo giudiziale sia già stato promosso o sia in corso, in primo grado, in fase di impugnazione o in fase di esecuzione, nei termini stabiliti dalla normativa processuale applicabile.

Articolo 23. Avvio della mediazione convenzionale

1. Il processo di mediazione convenzionale può essere avviato: a) Di comune accordo tra le parti coinvolte nel conflitto, per iniziativa propria o su proposta di una persona o di un ente estraneo alle parti. b) Su proposta di una delle parti, in adempimento di un patto preventivo tra le parti di sottoposizione a mediazione o se le altre parti lo accettano.
2. La richiesta di avvio della mediazione convenzionale si presenta dinanzi alla persona mediatrice o all'ente di mediazione proposto da una delle parti alle altre, o già designato in precedenza.
3. Quando si avvii volontariamente una mediazione su una controversia oggetto di un processo giudiziale in corso, le parti, di comune accordo, possono chiedere espressamente la sospensione della trattazione del processo giudiziale secondo la normativa processuale applicabile.

Articolo 24. Sessione informativa

1. La persona mediatrice o l'ente di mediazione, una volta ricevuta la richiesta di avvio della mediazione convenzionale, convocano le parti affinché partecipino alla sessione informativa.
2. Qualora una delle parti non partecipi ingiustificatamente alla sessione informativa, si intende che rinunci alla mediazione richiesta. Tale circostanza non impedisce che in futuro le parti possano nuovamente richiedere l'avvio di un nuovo processo di mediazione.
3. Nella sessione informativa, la persona mediatrice spiega alle parti le caratteristiche della mediazione, i principi che ispirano il processo, e l'organizzazione, i vantaggi e il costo di tale processo. In base a tale spiegazione e al caso concreto, le parti decidono se proseguire o meno il processo di mediazione convenzionale. La persona mediatrice le informa altresì che, una volta avviata la mediazione, le parti possono dichiararla conclusa in qualsiasi momento.

Articolo 25. Sessione costitutiva

1. Il processo di mediazione convenzionale inizia quando le parti lo hanno accettato volontariamente e ne hanno assunto gli obblighi inerenti. Così, in virtù della sessione costitutiva, le parti esprimono la propria volontà di svolgere la mediazione, e danno atto dei seguenti elementi: a) L'identificazione delle parti. b) La designazione della persona mediatrice o dell'ente di mediazione, o l'accettazione della persona mediatrice o dell'ente di mediazione designato da una delle parti, purché debitamente iscritti nel Registro dei Mediatori. c) L'oggetto della controversia sottoposta a mediazione. d) Il costo della mediazione o i criteri per determinarlo, con l'indicazione separata degli onorari della persona mediatrice e delle altre eventuali spese. e) La dichiarazione delle parti secondo cui accettano volontariamente la mediazione e ne assumono gli obblighi derivanti. f) L'accettazione della riservatezza del processo. g) Il luogo di svolgimento e la lingua utilizzata nel processo.
2. Durante la sessione costitutiva la persona mediatrice può proporre un programma di attività e un numero massimo di sessioni per svolgere la mediazione, fermo restando che questi elementi possano variare o essere successivamente modificati.
3. La persona mediatrice deve informare le parti sull'opportunità di ricevere una consulenza legale o di altro tipo in funzione dell'oggetto della controversia, durante il processo di mediazione. Se del caso, deve altresì informarle dell'opportunità di designare un avvocato che redìga il patto o i documenti opportuni sulla base del risultato degli accordi raggiunti.
4. All'inizio della sessione costitutiva, viene assunto l'accordo in cui risultano gli elementi descritti ai commi precedenti, mediante un verbale sottoscritto sia dalle parti sia dalla persona mediatrice.

Articolo 26. Durata della mediazione convenzionale

La durata della mediazione convenzionale dipende dalla natura e dalla complessità della controversia. Tuttavia, la persona mediatrice deve adoperarsi affinché tale durata sia la più breve possibile e, in ogni caso, le attività devono svolgersi in un periodo massimo di sei mesi, prorogabile di ulteriori sei mesi con l'accordo delle parti.

Articolo 27. Svolgimento delle attività della mediazione convenzionale

1. La persona mediatrice convoca le parti per ciascuna sessione con il necessario preavviso, dirige le sessioni e facilita l'esposizione delle posizioni delle parti e la loro comunicazione in modo paritario ed equilibrato.
2. Le comunicazioni tra la persona mediatrice e le parti possono avvenire congiuntamente o separatamente.
3. La persona mediatrice comunica a tutte le parti le sessioni svolte separatamente con solo alcune di esse, fatta salva la riservatezza delle questioni trattate. La persona mediatrice non può comunicare né diffondere le informazioni o la documentazione che una delle parti le abbia comunicato o consegnato, salvo autorizzazione espressa.

Articolo 28. Attività svolte con mezzi elettronici

Le parti possono concordare che tutte o alcune delle attività della mediazione convenzionale, inclusa la sessione costitutiva, si svolgano tramite mezzi elettronici, videoconferenza o qualsiasi altro mezzo analogo di trasmissione della voce o dell'immagine, sempre che sia garantita l'identità delle persone che vi intervengono e il rispetto dei principi della mediazione stabiliti dalla presente Legge.

Articolo 29. Conclusione della mediazione convenzionale

1. Il processo di mediazione convenzionale può concludersi: a) Mediante un accordo, che può essere totale o parziale in funzione delle materie trattate nel processo di mediazione. b) Senza accordo, nei seguenti casi: i) Se tutte o alcune delle parti esercitano il proprio diritto di dichiarare concluse le attività, comunicandolo alla persona mediatrice. ii) Se è trascorso il termine massimo concordato o prorogato per la durata del processo di mediazione. iii) Se la persona mediatrice ritiene in modo motivato che le posizioni delle parti siano inconciliabili. iv) Se si verifica un'altra causa che determini la conclusione del processo di mediazione.
2. Una volta concluso il processo di mediazione convenzionale, sono restituiti alle parti i documenti da esse forniti.
3. La rinuncia espressa della persona mediatrice a proseguire il processo di mediazione convenzionale o la revoca da parte delle parti della designazione della persona mediatrice comporta la conclusione del processo solo se non viene nominata una nuova persona mediatrice.

Articolo 30. Accordo finale della mediazione convenzionale

1. L'accordo finale è il documento che determina la conclusione del processo di mediazione convenzionale.
2. Se è stato raggiunto un accordo, nel verbale in cui è documentato l'accordo finale devono risultare in modo chiaro e conciso gli accordi raggiunti. Se non è stato raggiunto alcun accordo, il verbale si limita a dare atto di tale fatto e della relativa causa.
3. Il verbale in cui è documentato l'accordo finale deve essere firmato da tutte le parti, alle quali ne viene consegnato un esemplare originale.

Articolo 31. Accordi di mediazione

1. Nei verbali che documentano gli accordi raggiunti durante il processo di mediazione convenzionale devono risultare l'identità e il domicilio delle persone fisiche o giuridiche, pubbliche o private, che vi intervengono; il luogo e la data in cui è stato firmato l'accordo; gli obblighi assunti da ciascuna parte; i mediatori intervenuti e, se del caso, l'ente di mediazione presso cui si è svolto il processo, nonché il carattere vincolante dell'accordo e la possibilità di elevare a atto pubblico il documento che lo contiene, solo su istanza di una qualsiasi delle parti.
2. Gli accordi devono dare priorità al superiore interesse dei minori d'età e delle persone assenti, incapaci o bisognose di protezione.
3. Gli avvocati delle parti possono dare forma all'accordo raggiunto tramite il processo di mediazione, trasformandolo in un accordo regolatore, se rientra nell'ambito del procedimento di famiglia, oppure in un contratto o protocollo che può essere elevato ad atto pubblico notarile o omologato giudizialmente.
4. La persona mediatrice informa le parti del carattere vincolante dell'accordo raggiunto e della possibilità di richiederne l'elevazione ad atto pubblico o l'omologazione giudiziale affinché l'accordo divenga titolo esecutivo.
5. Contro quanto convenuto nell'accordo di mediazione può esercitarsi solo l'azione di nullità per le cause che invalidano i contratti.

CAPITOLO QUINTO. Mediazione giudiziale

Articolo 32. Norme applicabili alla mediazione giudiziale

Il processo di mediazione giudiziale è disciplinato dalle norme del presente capitolo e, in via sussidiaria, dalle norme relative alla mediazione convenzionale, nella misura in cui siano applicabili.

Articolo 33. Avvio della mediazione giudiziale

1. Il Tribunale può, al momento di ricevere la domanda o in qualsiasi altro momento del processo giudiziale, invitare le parti di tale processo a incontrarsi con la persona mediatrice al fine di cercare una soluzione amichevole della controversia.
2. Se le parti vi acconsentono, il Tribunale decide l'avvio del processo di mediazione giudiziale e designa una persona mediatrice al fine di ascoltare le parti e confrontare i rispettivi punti di vista affinché possano trovare una soluzione al conflitto che le contrappone, secondo quanto stabilito dall'articolo 36.
3. Salvo che le parti indichino quale persona mediatrice intendano designare, il Tribunale designa tale persona secondo un turno rotativo ed equo, salvo che l'oggetto della controversia richieda una specializzazione specifica.

Articolo 34. Ambito e durata della mediazione giudiziale

1. La mediazione giudiziale può riguardare la totalità o una parte della controversia. In ogni caso, e per tutta la durata del processo di mediazione, il Tribunale continua a essere competente del processo giudiziale e può adottare le decisioni opportune secondo la normativa processuale applicabile. Il Tribunale vigila inoltre sul corretto svolgimento della mediazione giudiziale.
2. La durata del processo di mediazione giudiziale è determinata dal Tribunale in modo motivato, secondo la natura e la complessità della controversia.

Articolo 35. Requisiti del mediatore giudiziale

La mediazione giudiziale può essere svolta solo dalle persone fisiche che soddisfino i requisiti stabiliti dall'articolo 5.

Articolo 36. Decisione di avvio della mediazione giudiziale

1. Il Tribunale decide l'avvio del processo di mediazione giudiziale mediante ordinanza, contro la quale non è ammesso alcun ricorso.
2. L'ordinanza deve fare riferimento all'accordo delle parti di avviare la mediazione giudiziale, deve designare la persona mediatrice, e deve stabilire la durata del processo di mediazione. Deve inoltre fissare l'importo della provvista di fondi per gli onorari della persona mediatrice, chi debba farsene carico e il termine per farlo. Qualora la provvista di fondi non venga versata, si intende che il processo di mediazione giudiziale sia terminato e la trattazione del processo giudiziale riprende, fatto salvo quanto stabilito dal comma 3 dell'articolo 19.
3. La persona mediatrice dispone di un termine massimo di cinque giorni lavorativi dal giorno in cui le è stata notificata la decisione di avvio della mediazione giudiziale per ratificare la propria designazione dinanzi al Tribunale. In tal caso, e sempre che sia stata versata la provvista di fondi, la persona mediatrice dispone di un termine di tredici giorni lavorativi per convocare le parti alla sessione informativa.

Articolo 37. Sessione informativa

1. Durante la sessione informativa, la persona mediatrice informa le parti dell'oggetto e dello svolgimento del processo di mediazione e, salvo che vi si oppongano, tenta la risoluzione amichevole della controversia. In deroga al principio di riservatezza, la persona mediatrice deve informare il Tribunale della parte o delle parti che non hanno partecipato alla sessione informativa.
2. Qualora non si raggiunga un accordo circa l'avvio della mediazione, la persona mediatrice redige un verbale in cui dà atto che la mediazione è stata tentata infruttuosamente.

Articolo 38. Conclusione della mediazione giudiziale

1. Entro i cinque giorni lavorativi successivi al giorno in cui termina il processo di mediazione giudiziale, la persona mediatrice deve informare il Tribunale se le parti hanno raggiunto o meno un accordo e, in caso affermativo, se l'accordo è totale o parziale: a) Se le parti non hanno raggiunto un accordo o hanno raggiunto un accordo parziale, il Tribunale decide la prosecuzione della trattazione del processo giudiziale. b) Se le parti hanno raggiunto un accordo totale, possono rinunciare, desistere, aderire alla domanda o addivenire a una transazione nell'ambito del processo giudiziale, secondo quanto stabilito dalla normativa processuale applicabile.
2. In qualsiasi momento durante il processo di mediazione giudiziale, il Tribunale può porvi fine, d'ufficio o su istanza di una qualsiasi delle parti o della persona mediatrice, qualora si accerti che tale persona non stia esercitando le proprie funzioni secondo i principi e gli obblighi stabiliti dalla presente Legge. In tal caso, il Tribunale emette un'ordinanza che viene notificata alle parti e alla persona mediatrice.
3. Al termine del processo di mediazione giudiziale, il Tribunale quantifica gli onorari della persona mediatrice secondo il comma 4 dell'articolo 19, e richiede alle parti di corrispondere tali onorari, con deduzione della provvista di fondi versata, entro il termine massimo di cinque giorni lavorativi. In caso di mancato pagamento, il procedimento per la richiesta degli onorari si svolge secondo le norme sull'esecuzione delle spese processuali previste dalla normativa processuale applicabile.

CAPITOLO SESTO. Formazione del titolo esecutivo

Articolo 39. Omologazione giudiziale

1. Le parti possono chiedere l'omologazione giudiziale dell'accordo di mediazione, sia che sia stato raggiunto in virtù di una mediazione convenzionale sia che sia stato raggiunto in virtù di una mediazione giudiziale, mediante istanza a cui deve essere allegato il verbale in cui è documentato l'accordo e gli altri documenti necessari ai fini dell'ottenimento dell'omologazione giudiziale.
2. Nel caso di una mediazione convenzionale, l'istanza deve essere presentata al Tribunale della giurisdizione civile competente secondo il turno; nel caso di una mediazione giudiziale, l'istanza deve essere presentata al Tribunale che conosce il processo giudiziale da cui deriva la mediazione.
3. Il Tribunale, esaminata l'istanza ed entro il termine di tredici giorni lavorativi, emette un'ordinanza con cui decide se omologare o meno l'accordo di mediazione. Contro l'ordinanza con cui il Tribunale decide di non omologare la transazione può essere proposto appello.

Articolo 40. Elevazione ad atto pubblico

1. Le parti possono elevare ad atto pubblico l'accordo di mediazione dinanzi a un notaio. A tal fine, il notaio verifica il rispetto dei requisiti stabiliti dalla presente Legge e, al contempo, verifica che il contenuto dell'accordo non sia contrario al diritto.
2. Se l'accordo di mediazione deve essere eseguito all'estero, occorre che, oltre a essere elevato ad atto pubblico, soddisfi, se del caso, i requisiti stabiliti dalle convenzioni internazionali applicabili che fanno parte dell'ordinamento giuridico andorrano.

Disposizione abrogativa

Sono abrogate la lettera j) dell'articolo 26, e gli articoli da 30 a 35 della Legge 90/2010, del 16 dicembre, del volontariato di Andorra.

Disposizione finale prima. Modifica della Legge del volontariato di Andorra

È modificato l'articolo 29 della Legge 90/2010, del 16 dicembre, del volontariato di Andorra, che è così riformulato:

"Articolo 29. Competenza dei tribunali andorrani e mediazione 1. Le controversie che possano sorgere tra i volontari e gli enti di volontariato nell'ambito delle attività di volontariato sono risolte dalla giurisdizione competente. 2. Tuttavia, i volontari e gli enti di volontariato possono ricorrere a una mediazione, secondo quanto stabilito dalla normativa applicabile in materia."

Disposizione finale seconda. Modifica della Legge che costituisce la Società di Gestione Collettiva dei Diritti d'Autore e dei Diritti Connessi del Principato di Andorra

È modificata la Disposizione transitoria seconda della Legge 23/2011, del 29 dicembre, che costituisce la Società di Gestione Collettiva dei Diritti d'Autore e dei Diritti Connessi del Principato di Andorra, che è così riformulata:

"Disposizione transitoria seconda Fino alla creazione della Commissione di Arbitrato dell'Ufficio dei Diritti d'Autore, i compiti di arbitrato assegnati a tale Commissione di Arbitrato dalla Legge sui diritti d'autore e sui diritti connessi, del 10 giugno 1999, saranno esercitati dal Governo."

Disposizione finale terza. Costituzione della Commissione di Mediazione

Entro il termine massimo di tre mesi dall'entrata in vigore della presente Legge deve essere costituita la Commissione di Mediazione.

Disposizione finale quarta. Norme deontologiche, tariffari e norme orientative degli onorari

1. La Commissione di Mediazione, entro il termine massimo di cinque mesi dal giorno in cui tutti i suoi membri titolari siano stati nominati, deve redigere e proporre le norme deontologiche della mediazione e i tariffari relativi agli onorari della mediazione giudiziale, e deve altresì approvare le norme orientative degli onorari della mediazione convenzionale e giudiziale, che siano in ogni caso conformi alla presente Legge e finalizzate all'attuazione delle sue disposizioni.
2. Le norme deontologiche della mediazione e i tariffari relativi agli onorari della mediazione giudiziale, una volta proposti dalla Commissione di Mediazione, devono essere trasmessi al ministero competente in materia di giustizia affinché ne sottoponga l'approvazione al Governo per via regolamentare.

Disposizione finale quinta. Sviluppo regolamentare

Il Governo deve approvare le norme regolamentari necessarie per lo sviluppo della presente Legge entro il termine massimo di sei mesi dal giorno della sua entrata in vigore.

Disposizione finale sesta. Pubblicazione del testo consolidato

Si affida al Governo il compito di pubblicare, entro il termine massimo di sei mesi dall'entrata in vigore della presente Legge, nel Butlletí Oficial del Principat d'Andorra il testo consolidato della Legge 90/2010, del 16 dicembre, del volontariato di Andorra e della Legge 23/2011, del 29 dicembre, che costituisce la Società di Gestione Collettiva dei Diritti d'Autore e dei Diritti Connessi del Principato di Andorra, che includano le modifiche introdotte fino a oggi in queste due leggi.

Disposizione finale settima. Entrata in vigore della Legge

La presente Legge entra in vigore il giorno successivo alla sua pubblicazione nel Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.

Unofficial translation of Articles 1-40, the repealing provision and the final provisions of Law 3/2018, of 22 March, on Mediation of the Principality of Andorra (BOPA No. 22, of 18 April 2018).

CHAPTER ONE. General provisions

Article 1. Concept and purpose of mediation

1. For the purposes of this Law, mediation is defined as any structured process, whatever its name or designation, in which two or more parties to a conflict voluntarily attempt to reach an agreement on the resolution of that conflict by themselves, with the assistance of one or more mediators. This process may be initiated by the parties, or suggested or encouraged by a judicial body.

2. Mediation, as a method of conflict management, aims to avoid the initiation of contentious judicial proceedings, to bring an end to proceedings already initiated, or to reduce their scope.

Article 2. Scope of application of the Law

This Law applies to any matter, except where it concerns rights and obligations not at the disposal of the parties under the applicable regulations.

Article 3. Forms of mediation

1. Mediation may be, depending on the body promoting it: a) Public or private. b) Conventional or judicial.
2. Mediation may be, depending on the agreement reached, total or partial.

Article 4. Mediators, co-mediators and experts

1. A mediator is any person requested to conduct mediation effectively, impartially and competently, regardless of their designation or profession, or of whether they have been appointed or asked to do so, with the purpose of facilitating dialogue between the parties and promoting understanding, and who meets the requirements established by this Law.

2. The mediator may rely on the participation of co-mediators, especially in mediations involving more than two parties, and on the collaboration of experts, according to the specialty involved.

3. Co-mediators and experts must hold, where applicable, authorisation to practise a regulated profession issued by the ministry responsible for justice, must be registered with the relevant professional association as practising members, and must also conform their intervention to the principles of mediation.

Article 5. Requirements for practising mediation

1. Natural persons wishing to practise mediation must in any case prove the following requirements: a) Being in full possession of civil and political rights. For non-Andorran nationals, this possession is understood as referring to their states of origin. b) Holding Andorran nationality, being the holder of a residence and work immigration permit or a cross-border work immigration permit authorising them to carry out an activity in the Principality of Andorra, or meeting the requirements to practise a regulated professional activity for short-term work under the applicable regulations. c) Holding an official Andorran higher education qualification, or one recognised in the Principality of Andorra, in the field of mediation, or holding an official Andorran higher education qualification, or one recognised in the Principality of Andorra, in any other discipline, provided specific university extension training in the field of mediation of at least one hundred and fifty hours has been completed. d) Not having been convicted of intentional offences, or negligent offences linked to the exercise of a public or judicial function, or to the practice of mediation, for as long as the criminal record has not been expunged, whether in the Principality of Andorra or abroad. e) Not being incapacitated for the practice of mediation, nor being subject to any cause of incompatibility or prohibition from practising mediation.
2. Legal persons engaged in mediation, whether professional companies or any other form established under the applicable regulations, must designate at least one natural person among their members who meets the requirements set out in paragraph 1 above.
3. In any case, mediators must be registered in the Register of Mediators.

Article 6. Continuing training

1. Mediators must undertake continuing training of a minimum duration of fifteen hours per year, or thirty hours over a two-year period.
2. The ministry responsible for justice, on a proposal from the Mediation Commission, determines the content and duration of continuing training, as well as any validation of such training.
3. The costs of continuing training are borne by the mediator.

Article 7. Parties to mediation

1. Persons who have capacity to dispose of the subject matter of the mediation and who have a legitimate interest in it may take part in and initiate the mediation process.
2. Minors may take part in the mediation process if they have sufficient understanding and are concerned by it, at the discretion of the mediator or the judicial body, depending on whether it is a conventional mediation or a judicial mediation respectively, and may also initiate it in accordance with the applicable regulations.

Article 8. Mediation entities

Public or private organisations, and public-law corporations, duly registered or authorised in the Principality of Andorra, whose purposes include mediation, are considered mediation entities.

Article 9. Effects of mediation on the limitation period

1. The request to initiate mediation, in accordance with Article 23, suspends the limitation period for the corresponding actions from the day of reliable receipt of that request by the mediator or the mediation entity.
2. If, within twenty working days of receipt of the request to initiate mediation, the record of the constitutive session provided for in Article 25 is not signed, the running of the limitation period resumes automatically.
3. The suspension of the limitation period continues until the day on which the final agreement is signed, or when the mediation ends for any of the reasons provided for in this Law.

CHAPTER TWO. Principles of mediation

Article 10. Principles of voluntariness and good faith

1. Mediation is based on the principle of voluntariness, according to which the parties are free to take part in it or not, and also to withdraw from it at any time. No one is obliged to remain in the mediation process or to conclude it by means of an agreement.
2. The mediator, and also the parties, take part in the mediation process voluntarily. The mediator may withdraw from conducting the mediation, with the obligation to provide the parties with a record stating the withdrawal. The parties may also choose to seek a new mediator at any time and continue the mediation process with that new mediator.
3. Where there is a written agreement expressing the commitment to submit disputes that have arisen, or that may arise, to mediation, the agreed process must be attempted in good faith before seeking judicial protection or any other extrajudicial solution. This clause is effective even where the dispute concerns the validity or existence of the contract containing that clause.
4. At all times during the mediation process, the parties and the mediator must act in accordance with the requirements of good faith.

Article 11. Principles of independence, impartiality and neutrality

1. The mediator exercises their function with independence, impartiality and neutrality, guaranteeing equality between the parties. Accordingly, they may not adopt attitudes that show a personal interest in the mediation process or in the matter that is the subject of the conflict.
2. The mediator is independent of the parties and of third parties unconnected with the conflict. Accordingly, they may not accept any outside influence directed at resolving the conflict.
3. The mediator must avoid any discriminatory conduct or preference towards one of the parties, whatever the reason. Where the equality and freedom of decision of the parties is not guaranteed, particularly as a result of situations of violence, the mediator must interrupt the mediation process.
4. Actions in the mediation process are carried out in a manner that allows the parties to the conflict to reach a mediation agreement by themselves. The mediator may not impose any solution or any specific measure, as they must accompany the parties with impartiality and neutrality.

Article 12. Principle of confidentiality and professional secrecy

1. All persons taking part in the mediation process are under an obligation not to disclose the facts, documents or situations of which they become aware as a result of that process. This obligation applies both to the parties and to the mediators or experts who may take part.
2. If, once the mediation process has begun, any of the parties expresses their wish to withdraw from it, the facts, documents or situations known as a result of that process, and in particular the parties' negotiation offers or agreements subsequently revoked, may not have effects in any subsequent proceedings.
3. The parties to a mediation process may not request the statement or examination, as an expert or witness, in the context of judicial proceedings, of the mediator or of the experts who took part, except where: a) The parties, by common agreement and expressly and in writing, release the mediator or the experts from the duty of confidentiality, and that mediator or those experts accept it. b) The criminal courts so decide by a reasoned decision, in accordance with the applicable regulations.
4. Records drawn up during the mediation process are confidential. However, information obtained during the mediation process is not subject to the duty of confidentiality where it: a) Is not personalised and is used for training or research purposes. b) Poses a threat to the life or physical or psychological integrity of a person. c) Must be disclosed for compelling reasons of public order or for reasons linked to the protection of the best interests of minors. d) Was obtained in the context of a public dialogue process as a form of mediating intervention open to citizen participation.
5. Breach of the duties of confidentiality and professional secrecy gives rise to liability under the terms established by this Law and the remaining applicable regulations.

Article 13. Principle of equality of the parties

In the mediation process it must be ensured that the parties take part with full equality of opportunity, and that a balance is maintained between their positions and respect for the views they express, without the mediator being able to act to the detriment or benefit of either party.

Article 14. Strictly personal character

1. In the mediation process, the parties must attend the sessions personally and may not be represented by representatives or intermediaries. However, if one of the parties is a public or private entity, it may take part in the process through one or more duly accredited representatives.
2. In exceptional situations that make the simultaneous presence of the parties impossible, technical means may be used to facilitate remote communication and to guarantee the principles of mediation.
3. In mediation processes involving a plurality of persons, the parties may designate spokespersons to represent the interests of each group involved.

CHAPTER THREE. Statutory regime of the mediator

Article 15. Conduct of the mediator

The mediator carries out mediation by fostering appropriate communication between the parties and, accordingly: a) Facilitates dialogue and promotes understanding between the parties. b) Assists the parties in establishing a process that helps to find solutions to the conflict. c) Ensures that the parties make their own decisions and have sufficient information and advice to reach agreements freely and knowingly.

Article 16. Duties of the mediator

1. During the mediation process, the mediator must fulfil the following duties: a) Exercise their function with independence, impartiality, neutrality, professionalism, good faith, loyalty and respect towards the parties, in accordance with this Law, the regulations implementing it and the corresponding code of ethics. b) Exercise their function in compliance with the time limits set. c) Bring the mediation to an end if any pre-existing or supervening cause arises that makes continuation of the process incompatible with the provisions of this Law, and also if they find a lack of cooperation from the parties or if the process becomes useless for the purpose pursued, having regard to the matters submitted to mediation. d) Inform the parties of any circumstance that may affect their independence, impartiality and neutrality, or that may give rise to a conflict of interest, in accordance with this Law. This duty is maintained throughout the mediation process.

Article 17. Withdrawal and challenge

1. The mediator must withdraw from exercising the functions entrusted to them and, if they fail to do so, may be challenged, in the following cases: a) Having a marital relationship or a similar cohabitation situation, or a relationship in the direct line, or in the collateral line by consanguinity or adoption up to and including the fourth degree or by affinity up to and including the second degree, with any of the parties to the mediation process, their lawyers or their attorneys. b) Where any of the parties to the mediation process is a commercial company in which the mediator, their spouse, the person with whom they maintain a similar cohabitation situation, or a relative in the direct line, or in the collateral line by consanguinity or adoption up to and including the fourth degree or by affinity up to and including the second degree, holds a stake exceeding 20% of the share capital, holds the status of sole, joint, several or joint-and-several administrator, or takes part in the management body holding more than 20% of the voting rights. c) Having a direct or indirect interest in the mediation process or in another similar process. d) Having a close friendship or manifest enmity with any of the parties to the mediation process, their lawyers or their attorneys.
2. Where the mediator finds themselves in situations other than those referred to in paragraph 1 above, in which their impartiality could be compromised, they must communicate this circumstance to the parties and, where applicable, to the competent judicial body. Once the mediator has made such communication, they may only continue to exercise their functions if the parties and, where applicable, the competent judicial body, consent to or expressly accept it.
3. Where the mediator fails to proceed as provided for in paragraphs 1 and 2 above, any of the parties may challenge them before the person or body that appointed them.

Article 18. Liability of the mediator and insurance

1. Acceptance of the mediation obliges the mediator to faithfully carry out the task entrusted to them. Otherwise, they incur liability for any damage and loss they may cause, without prejudice to the corresponding disciplinary liability.
2. A mediator exercising this function must take out insurance covering the civil liability arising from their conduct in the mediation processes in which they may take part.

Article 19. Cost of mediation and fees

1. The cost of mediation, whether or not it concludes with an agreement, is divided equally between the parties, unless otherwise agreed.
2. Mediators may require the parties to provide the funds they consider necessary to cover the cost of mediation.
3. If any of the parties fails to provide the requested funds within the time indicated, the mediator may bring the mediation to an end. However, before doing so, they must inform the other parties so that they may, within the time indicated, cover the share of the party that has not provided the funds.
4. The mediator's services are remunerated in the form of fees. In the case of a conventional mediation or a judicial mediation in which the parties designate the mediator, fees may be freely agreed with the parties and, failing agreement, are set in accordance with the guiding rules established by the Mediation Commission. In the case of a judicial mediation in which the Court designates the mediator, fees are set in accordance with the scales approved by regulation by the Government, on a non-binding proposal from the Mediation Commission.
5. Mediators must inform the parties, at the start of the mediation, of the foreseeable fees that will accrue during the mediation process.

Article 20. Benefit of free legal aid

1. A party who, in the context of judicial proceedings, has obtained the benefit of free legal defence and technical legal assistance is exempted from paying the share of the fund provision and of the mediator's fees that would otherwise fall to them in the event of judicial mediation.
2. In the case referred to in the preceding paragraph, the mediator's fees are paid by the Government in accordance with the scales referred to in paragraph 4 of Article 19.

Article 21. Quality and self-regulation of mediation

The Government, following a prior report from the Mediation Commission, must approve and make public the professional code of ethics for mediation.

CHAPTER FOUR. Conventional mediation

Article 22. Cases of conventional mediation

Conventional mediation may be carried out: a) When situations of disagreement, conflict or dispute arise between the parties, before initiating judicial proceedings. b) When judicial proceedings have already been initiated or are underway, at first instance, on appeal or during enforcement, under the terms determined by the applicable procedural regulations.

Article 23. Initiation of conventional mediation

1. The conventional mediation process may be initiated: a) By common agreement between the parties involved in the conflict, on their own initiative or on a proposal from a person or entity unconnected with the parties. b) On a proposal from one of the parties, in performance of a prior agreement between the parties to submit to mediation, or if the other parties accept it.
2. The request to initiate conventional mediation is made before the mediator or the mediation entity proposed by one of the parties to the others, or already previously designated.
3. Where mediation is voluntarily initiated over a dispute that is the subject of ongoing judicial proceedings, the parties, by common agreement, may expressly request the suspension of those judicial proceedings in accordance with the applicable procedural regulations.

Article 24. Information session

1. The mediator or the mediation entity, upon receiving the request to initiate conventional mediation, summon the parties to attend the information session.
2. Where any of the parties fails to attend the information session without justification, they are deemed to have withdrawn from the requested mediation. This does not prevent the parties from requesting the initiation of a new mediation process in the future.
3. At the information session, the mediator explains to the parties the characteristics of mediation, the principles underlying the process, and the organisation, advantages and cost of that process. Based on that explanation and the specific case involved, the parties decide whether or not to proceed with the conventional mediation process. The mediator also informs them that, once mediation has begun, the parties may bring it to an end at any time.

Article 25. Constitutive session

1. The conventional mediation process begins once the parties have voluntarily accepted it and have assumed the obligations inherent to it. Thus, by virtue of the constitutive session, the parties express their willingness to carry out the mediation, and record the following matters: a) The identification of the parties. b) The designation of the mediator or mediation entity, or the acceptance of the mediator or mediation entity designated by one of the parties, provided they are duly registered in the Register of Mediators. c) The subject matter of the dispute submitted to mediation. d) The cost of mediation or the basis for determining it, with separate indication of the mediator's fees and any other expenses. e) The parties' declaration that they voluntarily accept mediation and assume the obligations arising from it. f) Acceptance of the confidentiality of the process. g) The place where it will take place and the language used in the process.
2. During the constitutive session the mediator may propose a schedule of actions and a maximum number of sessions for carrying out the mediation, without prejudice to these matters being subsequently varied or modified.
3. The mediator must inform the parties, during the mediation process, of the advisability of receiving legal or other advice depending on the subject matter of the dispute. Where applicable, they must also inform them of the advisability of appointing a lawyer to draft the agreement or the appropriate documents based on the outcome of the agreements reached.
4. At the start of the constitutive session, the agreement recording the matters described in the preceding paragraphs is adopted by means of a record signed by both the parties and the mediator.

Article 26. Duration of conventional mediation

The duration of conventional mediation depends on the nature and complexity of the dispute. Nevertheless, the mediator must ensure that this duration is as short as possible and, in any case, the actions must be carried out within a maximum period of six months, extendable by a further six months by agreement of the parties.

Article 27. Conduct of the actions in conventional mediation

1. The mediator summons the parties to each session with the necessary notice, directs the sessions and facilitates the presentation of the parties' positions and their communication on an equal and balanced basis.
2. Communications between the mediator and the parties may take place jointly or separately.
3. The mediator informs all parties of sessions held separately with only some of them, without prejudice to the confidentiality of the matters discussed. The mediator may not communicate or distribute the information or documentation that one party has disclosed or provided to them, unless expressly authorised to do so.

Article 28. Actions carried out by electronic means

The parties may agree that all or some of the actions in conventional mediation, including the constitutive session, be carried out by electronic means, videoconference or any other analogous means of voice or image transmission, provided the identity of the persons taking part is guaranteed and the principles of mediation established by this Law are respected.

Article 29. Termination of conventional mediation

1. The conventional mediation process may end: a) By means of an agreement, which may be total or partial depending on the matters dealt with in the mediation process. b) Without agreement, in the following cases: i) If all or some of the parties exercise their right to bring the actions to an end, and inform the mediator accordingly. ii) If the maximum period agreed or extended for the duration of the mediation process has elapsed. iii) If the mediator justifiably considers that the parties' positions are irreconcilable. iv) If any other cause arises that determines the conclusion of the mediation process.
2. Once the conventional mediation process has ended, the documents provided by the parties are returned to them.
3. The express resignation of the mediator from continuing the conventional mediation process, or the revocation by the parties of the mediator's appointment, only results in the termination of the process if a new mediator is not appointed.

Article 30. Final agreement of conventional mediation

1. The final agreement is the document that determines the conclusion of the conventional mediation process.
2. If an agreement has been reached, the record documenting the final agreement must clearly and concisely state the agreements reached. If no agreement has been reached, the record merely states this fact and the reason for it.
3. The record documenting the final agreement must be signed by all the parties, each of whom is given an original copy.

Article 31. Mediation agreements

1. The records documenting the agreements reached during the conventional mediation process must state the identity and domicile of the natural or legal persons, public or private, taking part; the place and date on which the agreement was signed; the obligations assumed by each party; the mediators who took part and, where applicable, the mediation entity through which the process was conducted, and the binding nature of the agreement and the possibility of having the document containing it notarised, only at the request of any of the parties.
2. Agreements must give priority to the best interests of minors and of absent, incapacitated or otherwise vulnerable persons in need of protection.
3. The parties' lawyers may give form to the agreement reached through the mediation process, transforming it into a regulating agreement, if it falls within family proceedings, or into a contract or protocol that may be notarised before a notary or judicially approved.
4. The mediator informs the parties of the binding nature of the agreement reached and that they may request that it be notarised or judicially approved so that the agreement becomes an enforceable title.
5. Only an action for annulment on the grounds that invalidate contracts may be brought against what is agreed in the mediation agreement.

CHAPTER FIVE. Judicial mediation

Article 32. Rules applicable to judicial mediation

The judicial mediation process is governed by the rules of this chapter and, subsidiarily, by the rules relating to conventional mediation insofar as they are applicable.

Article 33. Initiation of judicial mediation

1. The Court may, upon receiving the claim or at any other time during the judicial proceedings, invite the parties to those proceedings to meet with the mediator with a view to seeking an amicable solution to the dispute.
2. If the parties so agree, the Court decides on the initiation of the judicial mediation process and appoints a mediator for the purpose of hearing the parties and comparing their points of view so that they may find a solution to the conflict between them, in accordance with Article 36.
3. Unless the parties indicate which mediator they wish to appoint, the Court appoints that person following an equitable rotating turn, unless the subject matter of the dispute requires specific specialisation.

Article 34. Scope and duration of judicial mediation

1. Judicial mediation may cover the whole or part of the dispute. In any case, and for as long as the mediation process lasts, the Court continues to have jurisdiction over the judicial proceedings and may take such decisions as are appropriate under the applicable procedural regulations. The Court also oversees the proper conduct of judicial mediation.
2. The duration of the judicial mediation process is determined by the Court, on a reasoned basis, according to the nature and complexity of the dispute.

Article 35. Requirements for the judicial mediator

Judicial mediation may only be conducted by natural persons who meet the requirements set out in Article 5.

Article 36. Decision to initiate judicial mediation

1. The Court decides on the initiation of the judicial mediation process by means of an order, against which no appeal may be lodged.
2. The order must refer to the parties' agreement to initiate judicial mediation, must appoint the mediator, and must establish the duration of the mediation process. It must also set the amount of the fund provision for the mediator's fees, who is to bear it and the time limit for doing so. If the fund provision is not made, the judicial mediation process is deemed to have ended and the judicial proceedings resume, without prejudice to paragraph 3 of Article 19.
3. The mediator has a maximum period of five working days from the day on which the decision to initiate judicial mediation was notified to them to ratify their appointment before the Court. In that case, and provided the fund provision has been made, the mediator has a period of thirteen working days to summon the parties to the information session.

Article 37. Information session

1. During the information session, the mediator informs the parties of the subject matter and conduct of the mediation process and, unless they object, attempts an amicable resolution of the dispute. By way of exception to the principle of confidentiality, the mediator must inform the Court of the party or parties who did not attend the information session.
2. Where no agreement is reached regarding the initiation of mediation, the mediator draws up a record stating that mediation was attempted unsuccessfully.

Article 38. Termination of judicial mediation

1. Within the five working days following the day on which the judicial mediation process ends, the mediator must inform the Court whether or not the parties have reached an agreement and, if so, whether the agreement is total or partial: a) If the parties have not reached an agreement, or have reached a partial agreement, the Court decides on the continuation of the judicial proceedings. b) If the parties have reached a total agreement, they may waive, discontinue, submit to the claim, or enter into a settlement within the judicial proceedings, in accordance with the applicable procedural regulations.
2. At any time during the judicial mediation process, the Court may bring it to an end, on its own motion or at the request of any of the parties or of the mediator, if it is established that the mediator is not exercising their functions in accordance with the principles and obligations established by this Law. In that case, the Court issues an order that is notified to the parties and to the mediator.
3. At the end of the judicial mediation process, the Court quantifies the mediator's fees in accordance with paragraph 4 of Article 19, and requires the parties to pay those fees, less the fund provision paid, within a maximum period of five working days. In the event of non-payment, the procedure for claiming the fees is conducted in accordance with the rules on enforcement of procedural costs provided for in the applicable procedural regulations.

CHAPTER SIX. Creation of the enforceable title

Article 39. Judicial approval

1. The parties may request judicial approval of the mediation agreement, whether reached by virtue of conventional mediation or of judicial mediation, by means of a request to which the record documenting the agreement and any other documents necessary for obtaining judicial approval must be attached.
2. In the case of conventional mediation, the request must be filed with the competent civil court by rota; in the case of judicial mediation, the request must be filed with the Court hearing the judicial proceedings from which the mediation arose.
3. The Court, having examined the request and within a period of thirteen working days, issues an order deciding whether or not to approve the mediation agreement. An appeal may be lodged against the order in which the Court decides not to approve the settlement.

Article 40. Notarisation

1. The parties may have the mediation agreement notarised before a notary. To this end, the notary verifies compliance with the requirements established by this Law and, at the same time, verifies that the content of the agreement is not contrary to law.
2. If the mediation agreement is to be enforced abroad, it must, in addition to being notarised, comply, where applicable, with the requirements established by the applicable international conventions forming part of the Andorran legal system.

Repealing provision

Sub-paragraph j) of Article 26, and Articles 30 to 35, of Law 90/2010, of 16 December, on Volunteering in Andorra, are repealed.

First final provision. Amendment of the Law on Volunteering in Andorra

Article 29 of Law 90/2010, of 16 December, on Volunteering in Andorra, is amended to read as follows:

"Article 29. Jurisdiction of the Andorran courts and mediation 1. Disputes that may arise between volunteers and volunteering entities in the context of volunteering activities are resolved by the competent jurisdiction. 2. However, volunteers and volunteering entities may resort to mediation, in accordance with the applicable regulations on this matter."

Second final provision. Amendment of the Law establishing the Collective Management Society of Copyright and Related Rights of the Principality of Andorra

The second transitional provision of Law 23/2011, of 29 December, establishing the Collective Management Society of Copyright and Related Rights of the Principality of Andorra, is amended to read as follows:

"Second transitional provision Until the Arbitration Commission of the Copyright Office is created, the arbitration tasks assigned to that Arbitration Commission by the Law on copyright and related rights, of 10 June 1999, shall be carried out by the Government."

Third final provision. Establishment of the Mediation Commission

The Mediation Commission must be established within a maximum period of three months from the entry into force of this Law.

Fourth final provision. Code of ethics, fee scales and guiding rules on fees

1. The Mediation Commission, within a maximum period of five months from the day on which all of its full members have been appointed, must draft and propose the code of ethics for mediation and the fee scales relating to fees for judicial mediation, and must also approve the guiding rules on fees for conventional and judicial mediation, all of which must in every case conform to this Law and be aimed at giving effect to its provisions.
2. The code of ethics for mediation and the fee scales relating to fees for judicial mediation, once proposed by the Mediation Commission, must be sent to the ministry responsible for justice so that it may submit them to the Government for approval by regulation.

Fifth final provision. Development by regulation

The Government must approve the regulations necessary for the implementation of this Law within a maximum period of six months from the day it enters into force.

Sixth final provision. Publication of the consolidated text

The Government is instructed to publish, within a maximum period of six months from the entry into force of this Law, in the Butlletí Oficial del Principat d'Andorra the consolidated text of Law 90/2010, of 16 December, on Volunteering in Andorra, and of Law 23/2011, of 29 December, establishing the Collective Management Society of Copyright and Related Rights of the Principality of Andorra, incorporating the amendments introduced to date in these two laws.

Seventh final provision. Entry into force of the Law

This Law shall enter into force on the day following its publication in the Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.

Traduction non officielle des articles 1 à 40, de la disposition abrogatoire et des dispositions finales de la Loi 3/2018, du 22 mars, relative à la médiation de la Principauté d'Andorre (BOPA n° 22, du 18 avril 2018).

CHAPITRE PREMIER. Dispositions générales

Article 1er. Notion et finalité de la médiation

1. Aux fins de la présente Loi, la médiation se définit comme tout processus structuré, quel que soit son nom ou sa dénomination, dans lequel deux ou plusieurs parties à un conflit tentent volontairement de parvenir par elles-mêmes à un accord sur la résolution de ce conflit, avec l'aide d'un ou de plusieurs médiateurs. Ce processus peut être engagé par les parties, ou suggéré ou encouragé par un organe juridictionnel.

2. La médiation, en tant que méthode de gestion des conflits, vise à éviter l'ouverture de procédures judiciaires de nature contentieuse, à mettre fin à des procédures déjà engagées, ou à en réduire la portée.

Article 2. Champ d'application de la Loi

La présente Loi s'applique à toute matière, sauf lorsqu'elle concerne des droits et obligations qui ne sont pas à la disposition des parties conformément à la réglementation applicable.

Article 3. Modalités de la médiation

1. La médiation peut être, selon l'organisme qui la promeut : a) Publique ou privée. b) Conventionnelle ou judiciaire.
2. La médiation peut être, selon l'accord obtenu, totale ou partielle.

Article 4. Médiateurs, comédiateurs et experts

1. Est considérée comme médiateur toute personne à qui il est demandé de mener une médiation de manière efficace, impartiale et compétente, indépendamment de sa dénomination ou de sa profession, ou du fait qu'elle ait été désignée ou sollicitée à cet effet, dans le but de faciliter le dialogue entre les parties et de favoriser l'entente, et qui remplit les conditions établies par la présente Loi.

2. Le médiateur peut recourir à la participation de comédiateurs, en particulier dans les médiations impliquant plus de deux parties, ainsi qu'à la collaboration d'experts, selon la spécialité concernée.

3. Les comédiateurs et les experts doivent disposer, le cas échéant, de l'autorisation d'exercer une profession réglementée délivrée par le ministère compétent en matière de justice, doivent être inscrits à l'ordre professionnel correspondant en tant que membres exerçants, et doivent également conformer leur intervention aux principes de la médiation.

Article 5. Conditions requises pour exercer la médiation

1. Les personnes physiques qui souhaitent exercer la médiation doivent, dans tous les cas, justifier des conditions suivantes : a) Être en pleine possession des droits civils et politiques. Pour les ressortissants non andorrans, cette possession s'entend au regard de leur État d'origine. b) Posséder la nationalité andorrane, être titulaire d'une autorisation d'immigration de résidence et de travail ou d'une autorisation d'immigration de travailleur frontalier autorisant à exercer une activité dans la Principauté d'Andorre, ou remplir les conditions pour exercer une activité professionnelle réglementée pour des travaux de courte durée conformément à la réglementation applicable. c) Être titulaire d'un diplôme d'enseignement supérieur officiel andorran ou reconnu dans la Principauté d'Andorre dans le domaine de la médiation, ou être titulaire d'un diplôme d'enseignement supérieur officiel andorran ou reconnu dans la Principauté d'Andorre dans toute autre discipline, si une formation universitaire complémentaire spécifique dans le domaine de la médiation d'au moins cent cinquante heures a été suivie avec succès. d) Ne pas avoir été condamné pour des délits intentionnels, ou des délits d'imprudence liés à l'exercice d'une fonction publique ou juridictionnelle, ou à l'exercice de la médiation, tant que l'effacement du casier judiciaire n'est pas intervenu, que ce soit dans la Principauté d'Andorre ou à l'étranger. e) Ne pas être frappé d'incapacité pour l'exercice de la médiation, ni se trouver dans une cause d'incompatibilité ou d'interdiction d'exercer la médiation.
2. Les personnes morales se consacrant à la médiation, qu'il s'agisse de sociétés professionnelles ou de toute autre forme établie par la réglementation applicable, doivent désigner au moins une personne physique parmi leurs associés remplissant les conditions établies au paragraphe 1 ci-dessus.
3. Dans tous les cas, les médiateurs doivent être inscrits au Registre des Médiateurs.

Article 6. Formation continue

1. Les médiateurs doivent suivre une formation continue d'une durée minimale de quinze heures par an ou de trente heures sur une période de deux ans.
2. Le ministère compétent en matière de justice, sur proposition de la Commission de Médiation, détermine le contenu et la durée de la formation continue, ainsi que sa validation éventuelle.
3. Les frais de la formation continue sont à la charge du médiateur.

Article 7. Parties à la médiation

1. Peuvent intervenir dans le processus de médiation et l'engager les personnes ayant la capacité de disposer de l'objet de la médiation et y ayant un intérêt légitime.
2. Les mineurs peuvent intervenir dans le processus de médiation s'ils ont un discernement suffisant et sont concernés, selon l'appréciation du médiateur ou de l'organe judiciaire, selon qu'il s'agit respectivement d'une médiation conventionnelle ou d'une médiation judiciaire, et peuvent également l'engager conformément à la réglementation applicable.

Article 8. Entités de médiation

Sont considérées comme entités de médiation les organisations publiques ou privées, ainsi que les corporations de droit public, dûment inscrites ou autorisées dans la Principauté d'Andorre, ayant la médiation parmi leurs finalités.

Article 9. Effets de la médiation sur le délai de prescription

1. La demande d'ouverture de la médiation, conformément aux dispositions de l'article 23, suspend le délai de prescription des actions correspondantes à compter du jour de la réception avérée de cette demande par le médiateur ou par l'entité de médiation.
2. Si, dans un délai de vingt jours ouvrables à compter de la réception de la demande d'ouverture de la médiation, le procès-verbal de la séance constitutive prévu à l'article 25 n'est pas signé, le cours du délai de prescription reprend automatiquement.
3. La suspension du délai de prescription se prolonge jusqu'au jour où est signé l'accord final, ou lorsque survient la fin de la médiation pour l'une des causes prévues par la présente Loi.

CHAPITRE DEUX. Principes de la médiation

Article 10. Principes de volontariat et de bonne foi

1. La médiation repose sur le principe de volontariat, selon lequel les parties sont libres d'y recourir ou non, ainsi que d'y renoncer à tout moment. Nul n'est tenu de rester dans le processus de médiation ni de le conclure par un accord.
2. Le médiateur, ainsi que les parties, participent au processus de médiation volontairement. Le médiateur peut renoncer à mener la médiation, avec l'obligation de remettre aux parties un procès-verbal faisant état de cette renonciation. Les parties peuvent également choisir de rechercher à tout moment un nouveau médiateur et de poursuivre le processus de médiation avec ce nouveau médiateur.
3. Lorsqu'il existe un accord écrit exprimant l'engagement de soumettre à la médiation les différends survenus ou susceptibles de survenir, le processus convenu doit être tenté de bonne foi avant de rechercher la protection juridictionnelle ou toute autre solution extrajudiciaire. Cette clause est effective même lorsque le différend porte sur la validité ou l'existence du contrat contenant ladite clause.
4. À tout moment durant le processus de médiation, les parties et le médiateur doivent agir conformément aux exigences de la bonne foi.

Article 11. Principes d'indépendance, d'impartialité et de neutralité

1. Le médiateur exerce sa fonction avec indépendance, impartialité et neutralité, en garantissant l'égalité entre les parties. En conséquence, il ne peut adopter des attitudes manifestant un intérêt personnel dans le processus de médiation ou dans l'affaire objet du conflit.
2. Le médiateur est indépendant des parties et des tiers étrangers au conflit. Il ne peut donc accepter aucune influence extérieure orientée vers la résolution du conflit.
3. Le médiateur doit éviter tout comportement discriminatoire ou de préférence envers l'une des parties, quel qu'en soit le motif. Si l'égalité et la liberté de décision des parties ne sont pas garanties, notamment en raison de situations de violence, il doit interrompre le processus de médiation.
4. Les actes du processus de médiation se déroulent de manière à permettre aux parties au conflit de parvenir par elles-mêmes à un accord de médiation. Le médiateur ne peut imposer aucune solution ni aucune mesure concrète, devant accompagner les parties avec impartialité et neutralité.

Article 12. Principe de confidentialité et de secret professionnel

1. Toutes les personnes qui interviennent dans le processus de médiation ont l'obligation de ne pas divulguer les faits, documents ou situations dont elles ont connaissance du fait de ce processus. Cette obligation concerne tant les parties que les médiateurs ou les experts susceptibles d'intervenir.
2. Si, une fois le processus de médiation engagé, l'une des parties manifeste sa volonté d'y renoncer, les faits, documents ou situations connus du fait de ce processus, et notamment les offres de négociation des parties ou les accords ultérieurement révoqués, ne peuvent produire d'effets dans une procédure ultérieure.
3. Les parties à un processus de médiation ne peuvent demander la déposition ou l'interrogatoire, en qualité d'expert ou de témoin, dans le cadre d'une procédure judiciaire, du médiateur ou des experts ayant participé, sauf si : a) Les parties, d'un commun accord et de manière expresse et par écrit, dispensent le médiateur ou les experts de l'obligation de confidentialité, et que ce médiateur ou ces experts l'acceptent. b) Les juridictions pénales en décident ainsi par une décision motivée, conformément à la réglementation applicable.
4. Les procès-verbaux établis au cours du processus de médiation ont un caractère confidentiel. Toutefois, n'est pas soumise à l'obligation de confidentialité l'information obtenue au cours du processus de médiation qui : a) N'est pas personnalisée et est utilisée à des fins de formation ou de recherche. b) Constitue une menace pour la vie ou l'intégrité physique ou psychique d'une personne. c) Doit être révélée pour des raisons impérieuses d'ordre public ou pour des motifs liés à la protection de l'intérêt supérieur des mineurs. d) A été obtenue dans le cadre d'un processus de dialogue public en tant que forme d'intervention médiatrice ouverte à la participation citoyenne.
5. La violation des obligations de confidentialité et de secret professionnel engage la responsabilité dans les conditions établies par la présente Loi et par le reste de la réglementation applicable.

Article 13. Principe d'égalité des parties

Dans le processus de médiation, il doit être garanti que les parties interviennent dans une pleine égalité des chances, et que soit maintenu l'équilibre entre leurs positions ainsi que le respect des points de vue qu'elles expriment, sans que le médiateur puisse agir au préjudice ou dans l'intérêt de l'une quelconque des parties.

Article 14. Caractère strictement personnel

1. Dans le processus de médiation, les parties doivent assister personnellement aux séances et ne peuvent se faire représenter par des représentants ou intermédiaires. Toutefois, si l'une des parties est une entité publique ou privée, elle peut participer au processus par l'intermédiaire d'un ou de plusieurs représentants dûment habilités.
2. Dans des situations exceptionnelles rendant impossible la présence simultanée des parties, des moyens techniques facilitant la communication à distance et garantissant les principes de la médiation peuvent être utilisés.
3. Dans les processus de médiation impliquant une pluralité de personnes, les parties peuvent désigner des porte-parole représentant les intérêts de chaque groupe concerné.

CHAPITRE TROIS. Régime statutaire du médiateur

Article 15. Action du médiateur

Le médiateur exerce la médiation en favorisant une communication adéquate entre les parties et, à ce titre : a) Facilite le dialogue et favorise la compréhension entre les parties. b) Assiste les parties afin d'établir un processus permettant de rechercher des solutions au conflit. c) Veille à ce que les parties prennent leurs propres décisions et disposent d'une information et d'un conseil suffisants pour parvenir à des accords de manière libre et éclairée.

Article 16. Devoirs du médiateur

1. Le médiateur, durant le processus de médiation, doit respecter les devoirs suivants : a) Exercer sa fonction avec indépendance, impartialité, neutralité, professionnalisme, bonne foi, loyauté et respect envers les parties, conformément à la présente Loi, aux règlements la développant et aux normes déontologiques correspondantes. b) Exercer sa fonction en respectant les délais fixés. c) Mettre fin à la médiation si survient une cause préexistante ou postérieure rendant incompatible la poursuite du processus avec les dispositions de la présente Loi, ou également s'il constate un manque de collaboration des parties ou si le processus devient inutile au regard de la finalité poursuivie, compte tenu des questions soumises à la médiation. d) Informer les parties de toute circonstance susceptible d'affecter son indépendance, son impartialité et sa neutralité, ou susceptible de créer un conflit d'intérêts, conformément à la présente Loi. Ce devoir persiste durant tout le processus de médiation.

Article 17. Abstention et récusation

1. Le médiateur doit s'abstenir d'exercer les fonctions qui lui sont confiées et, à défaut, peut être récusé, dans les cas suivants : a) Avoir une relation de mariage ou une situation de vie commune analogue, ou un lien de parenté en ligne directe, ou en ligne collatérale par consanguinité ou adoption jusqu'au quatrième degré inclus ou par alliance jusqu'au deuxième degré inclus, avec l'une des parties au processus de médiation, leurs avocats ou leurs mandataires. b) Le fait que l'une des parties au processus de médiation soit une société commerciale dans laquelle le médiateur, son conjoint, la personne avec laquelle il entretient une situation de vie commune analogue, ou un parent en ligne directe, ou en ligne collatérale par consanguinité ou adoption jusqu'au quatrième degré inclus ou par alliance jusqu'au deuxième degré inclus, détient une participation supérieure à 20 % du capital social, a la qualité d'administrateur unique, conjoint, solidaire ou indivis, ou participe à l'organe d'administration en disposant de plus de 20 % des droits de vote. c) Avoir un intérêt direct ou indirect dans le processus de médiation ou dans un autre processus similaire. d) Avoir une amitié intime ou une inimitié manifeste avec l'une des parties au processus de médiation, leurs avocats ou leurs mandataires.
2. Si le médiateur se trouve dans des situations autres que celles visées au paragraphe 1 ci-dessus, dans lesquelles son impartialité pourrait être compromise, il doit en informer les parties et, le cas échéant, l'organe juridictionnel compétent. Une fois cette communication effectuée, le médiateur ne peut continuer à exercer ses fonctions que si les parties et, le cas échéant, l'organe juridictionnel compétent y consentent ou l'acceptent expressément.
3. Si le médiateur ne procède pas conformément aux paragraphes 1 et 2 ci-dessus, chacune des parties peut le récuser devant la personne ou l'organe qui l'a désigné.

Article 18. Responsabilité du médiateur et assurance

1. L'acceptation de la médiation oblige le médiateur à exécuter fidèlement la mission qui lui est confiée. À défaut, il engage sa responsabilité pour les dommages et préjudices qu'il pourrait causer, sans préjudice de la responsabilité disciplinaire correspondante.
2. Le médiateur exerçant cette fonction doit souscrire une assurance couvrant la responsabilité civile découlant de son action dans les processus de médiation auxquels il peut participer.

Article 19. Coût de la médiation et honoraires

1. Le coût de la médiation, qu'elle aboutisse ou non à un accord, est réparti à parts égales entre les parties, sauf convention contraire.
2. Les médiateurs peuvent exiger des parties la provision de fonds qu'ils estiment nécessaire pour faire face au coût de la médiation.
3. Si l'une des parties ne verse pas la provision de fonds demandée dans le délai indiqué, le médiateur peut mettre fin à la médiation. Toutefois, avant de le faire, il doit en informer les autres parties afin qu'elles puissent, dans le délai indiqué, suppléer la part de celle qui n'a pas versé la provision de fonds.
4. Les services du médiateur sont rémunérés sous forme d'honoraires. Dans le cas d'une médiation conventionnelle ou d'une médiation judiciaire dans laquelle les parties désignent le médiateur, les honoraires peuvent être librement convenus avec les parties et, à défaut d'accord, sont fixés conformément aux règles indicatives établies par la Commission de Médiation. Dans le cas d'une médiation judiciaire dans laquelle le Tribunal désigne le médiateur, les honoraires sont fixés selon les barèmes approuvés par voie réglementaire par le Gouvernement, sur proposition non contraignante de la Commission de Médiation.
5. Les médiateurs doivent informer les parties, dès le début de la médiation, des honoraires prévisibles qui seront dus au cours du processus de médiation.

Article 20. Bénéfice de gratuité

1. La partie qui, dans le cadre d'une procédure judiciaire, a obtenu le bénéfice de la défense et de l'assistance technique juridique gratuites est exonérée du paiement de la part de la provision de fonds et des honoraires du médiateur qui lui incomberait en cas de médiation judiciaire.
2. Dans le cas visé à l'alinéa précédent, les honoraires du médiateur sont pris en charge par le Gouvernement conformément aux barèmes visés au paragraphe 4 de l'article 19.

Article 21. Qualité et autorégulation de la médiation

Le Gouvernement, sur rapport préalable de la Commission de Médiation, doit approuver et rendre public le code déontologique professionnel de la médiation.

CHAPITRE QUATRE. Médiation conventionnelle

Article 22. Cas de la médiation conventionnelle

La médiation conventionnelle peut être menée : a) Lorsque surviennent des situations de désaccord, de conflit ou de différend entre les parties, avant l'introduction d'une procédure judiciaire. b) Lorsque la procédure judiciaire a déjà été introduite ou est en cours, en première instance, en phase de recours ou en période d'exécution, dans les conditions déterminées par la réglementation procédurale applicable.

Article 23. Ouverture de la médiation conventionnelle

1. Le processus de médiation conventionnelle peut être ouvert : a) D'un commun accord entre les parties concernées par le conflit, à leur propre initiative ou sur proposition d'une personne ou d'une entité étrangère aux parties. b) Sur proposition de l'une des parties, en exécution d'un accord préalable entre les parties de se soumettre à la médiation, ou si les autres parties l'acceptent.
2. La demande d'ouverture de la médiation conventionnelle est présentée devant le médiateur ou l'entité de médiation proposé par l'une des parties aux autres, ou déjà désigné antérieurement.
3. Lorsqu'une médiation est ouverte volontairement sur un différend faisant l'objet d'une procédure judiciaire en cours, les parties, d'un commun accord, peuvent demander expressément la suspension de cette procédure judiciaire conformément à la réglementation procédurale applicable.

Article 24. Séance d'information

1. Le médiateur ou l'entité de médiation, dès réception de la demande d'ouverture de la médiation conventionnelle, convoquent les parties afin qu'elles assistent à la séance d'information.
2. Si l'une des parties n'assiste pas, sans justification, à la séance d'information, il est considéré qu'elle renonce à la médiation demandée. Cette circonstance n'empêche pas les parties de demander à nouveau, à l'avenir, l'ouverture d'un nouveau processus de médiation.
3. Lors de la séance d'information, le médiateur explique aux parties les caractéristiques de la médiation, les principes qui inspirent le processus, ainsi que l'organisation, les avantages et le coût de ce processus. En fonction de cette explication et du cas concret, les parties décident de poursuivre ou non le processus de médiation conventionnelle. Le médiateur les informe également que, une fois la médiation engagée, les parties peuvent y mettre fin à tout moment.

Article 25. Séance constitutive

1. Le processus de médiation conventionnelle commence lorsque les parties l'ont accepté volontairement et en ont assumé les obligations inhérentes. Ainsi, en vertu de la séance constitutive, les parties expriment leur volonté de mener la médiation et consignent les éléments suivants : a) L'identification des parties. b) La désignation du médiateur ou de l'entité de médiation, ou l'acceptation du médiateur ou de l'entité de médiation désigné par l'une des parties, à condition qu'ils soient dûment inscrits au Registre des Médiateurs. c) L'objet du différend soumis à la médiation. d) Le coût de la médiation ou les bases permettant de le déterminer, avec l'indication séparée des honoraires du médiateur et des autres frais éventuels. e) La déclaration des parties selon laquelle elles acceptent volontairement la médiation et en assument les obligations qui en découlent. f) L'acceptation de la confidentialité du processus. g) Le lieu de déroulement et la langue utilisée dans le processus.
2. Lors de la séance constitutive, le médiateur peut proposer un programme d'actions et un nombre maximal de séances pour mener la médiation, sans préjudice de la possibilité de faire varier ou de modifier ultérieurement ces éléments.
3. Le médiateur doit informer les parties, durant le processus de médiation, de l'opportunité de recevoir un conseil juridique ou de tout autre type en fonction de l'objet du différend. Le cas échéant, il doit également les informer de l'opportunité de désigner un avocat pour rédiger la convention ou les documents appropriés sur la base du résultat des accords obtenus.
4. Au début de la séance constitutive, l'accord dans lequel figurent les éléments décrits aux paragraphes précédents est adopté au moyen d'un procès-verbal signé tant par les parties que par le médiateur.

Article 26. Durée de la médiation conventionnelle

La durée de la médiation conventionnelle dépend de la nature et de la complexité du différend. Néanmoins, le médiateur doit veiller à ce que cette durée soit la plus brève possible et, en tout état de cause, les actions doivent être menées dans un délai maximal de six mois, prorogeable de six mois supplémentaires avec l'accord des parties.

Article 27. Déroulement des actions de la médiation conventionnelle

1. Le médiateur convoque les parties à chaque séance avec le préavis nécessaire, dirige les séances et facilite l'exposition des positions des parties ainsi que leur communication de manière égalitaire et équilibrée.
2. Les communications entre le médiateur et les parties peuvent avoir lieu conjointement ou séparément.
3. Le médiateur informe toutes les parties des séances tenues séparément avec seulement certaines d'entre elles, sans préjudice de la confidentialité des questions traitées. Le médiateur ne peut communiquer ni diffuser les informations ou documents qu'une partie lui a fait connaître ou remis, sauf autorisation expresse de celle-ci.

Article 28. Actions menées par des moyens électroniques

Les parties peuvent convenir que tout ou partie des actions de la médiation conventionnelle, y compris la séance constitutive, soient menées par des moyens électroniques, par vidéoconférence ou par tout autre moyen analogue de transmission de la voix ou de l'image, à condition que soient garanties l'identité des personnes intervenant et le respect des principes de la médiation établis par la présente Loi.

Article 29. Fin de la médiation conventionnelle

1. Le processus de médiation conventionnelle peut se conclure : a) Par un accord, total ou partiel selon les matières traitées dans le processus de médiation. b) Sans accord, dans les cas suivants : i) Si toutes les parties, ou certaines d'entre elles, exercent leur droit de mettre fin aux actions et le communiquent au médiateur. ii) Si le délai maximal convenu ou prorogé pour la durée du processus de médiation est écoulé. iii) Si le médiateur estime de manière justifiée que les positions des parties sont inconciliables. iv) Si survient une autre cause déterminant la conclusion du processus de médiation.
2. Une fois le processus de médiation conventionnelle terminé, les documents apportés par les parties leur sont restitués.
3. La renonciation expresse du médiateur à poursuivre le processus de médiation conventionnelle, ou la révocation par les parties de la désignation du médiateur, n'entraîne la fin du processus que si un nouveau médiateur n'est pas nommé.

Article 30. Accord final de la médiation conventionnelle

1. L'accord final est le document déterminant la conclusion du processus de médiation conventionnelle.
2. Si un accord a été obtenu, le procès-verbal documentant l'accord final doit faire état, de manière claire et concise, des accords obtenus. Si aucun accord n'a été obtenu, le procès-verbal se limite à constater ce fait et sa cause.
3. Le procès-verbal documentant l'accord final doit être signé par toutes les parties, auxquelles est remis un exemplaire original.

Article 31. Accords de médiation

1. Les procès-verbaux documentant les accords obtenus au cours du processus de médiation conventionnelle doivent mentionner l'identité et le domicile des personnes physiques ou morales, publiques ou privées, y intervenant ; le lieu et la date de signature de l'accord ; les obligations assumées par chaque partie ; les médiateurs ayant participé et, le cas échéant, l'entité de médiation auprès de laquelle le processus s'est déroulé, ainsi que le caractère contraignant de l'accord et la possibilité de faire authentifier le document qui le contient, uniquement à la demande de l'une quelconque des parties.
2. Les accords doivent donner priorité à l'intérêt supérieur des mineurs et des personnes absentes, frappées d'incapacité ou nécessitant une protection.
3. Les avocats des parties peuvent donner forme à l'accord obtenu par le processus de médiation, en le transformant en convention réglant les effets, s'il relève du domaine de la procédure familiale, ou en un contrat ou protocole pouvant être authentifié devant notaire ou homologué judiciairement.
4. Le médiateur informe les parties du caractère contraignant de l'accord obtenu et de la possibilité d'en demander l'authentification notariée ou l'homologation judiciaire afin que l'accord devienne un titre exécutoire.
5. Contre ce qui est convenu dans l'accord de médiation, seule peut être exercée l'action en nullité pour les causes invalidant les contrats.

CHAPITRE CINQ. Médiation judiciaire

Article 32. Règles applicables à la médiation judiciaire

Le processus de médiation judiciaire est régi par les règles du présent chapitre et, à titre subsidiaire, par les règles relatives à la médiation conventionnelle, dans la mesure où elles sont applicables.

Article 33. Ouverture de la médiation judiciaire

1. Le Tribunal peut, au moment de recevoir la demande ou à tout autre moment de la procédure judiciaire, inviter les parties à cette procédure à rencontrer le médiateur afin de rechercher une solution amiable au litige.
2. Si les parties en conviennent ainsi, le Tribunal décide de l'ouverture du processus de médiation judiciaire et désigne un médiateur afin d'entendre les parties et de confronter leurs points de vue pour qu'elles puissent trouver une solution au conflit qui les oppose, conformément à l'article 36.
3. Sauf si les parties indiquent quel médiateur elles souhaitent désigner, le Tribunal désigne cette personne selon un tour de rôle équitable, sauf si l'objet du litige requiert une spécialisation particulière.

Article 34. Champ et durée de la médiation judiciaire

1. La médiation judiciaire peut porter sur la totalité ou une partie du litige. En tout état de cause, et pendant toute la durée du processus de médiation, le Tribunal demeure saisi de la procédure judiciaire et peut prendre les décisions opportunes conformément à la réglementation procédurale applicable. Le Tribunal veille par ailleurs au bon déroulement de la médiation judiciaire.
2. La durée du processus de médiation judiciaire est déterminée par le Tribunal de manière motivée, selon la nature et la complexité du différend.

Article 35. Conditions requises du médiateur judiciaire

La médiation judiciaire ne peut être menée que par des personnes physiques remplissant les conditions établies à l'article 5.

Article 36. Décision d'ouverture de la médiation judiciaire

1. Le Tribunal décide de l'ouverture du processus de médiation judiciaire par ordonnance, contre laquelle aucun recours ne peut être formé.
2. L'ordonnance doit faire référence à l'accord des parties d'ouvrir la médiation judiciaire, doit désigner le médiateur, et doit établir la durée du processus de médiation. Elle doit également fixer le montant de la provision de fonds destinée aux honoraires du médiateur, la ou les parties devant en assumer la charge et le délai pour ce faire. Si la provision de fonds n'est pas effectuée, le processus de médiation judiciaire est réputé avoir pris fin et la procédure judiciaire reprend, sans préjudice du paragraphe 3 de l'article 19.
3. Le médiateur dispose d'un délai maximal de cinq jours ouvrables à compter du jour où lui a été notifiée la décision d'ouverture de la médiation judiciaire pour ratifier sa désignation devant le Tribunal. Dans ce cas, et à condition que la provision de fonds ait été effectuée, le médiateur dispose d'un délai de treize jours ouvrables pour convoquer les parties à la séance d'information.

Article 37. Séance d'information

1. Lors de la séance d'information, le médiateur informe les parties de l'objet et du déroulement du processus de médiation et, sauf opposition de leur part, tente la résolution amiable du litige. Par exception au principe de confidentialité, le médiateur doit informer le Tribunal de la partie ou des parties qui n'ont pas assisté à la séance d'information.
2. Si aucun accord n'est obtenu quant à l'ouverture de la médiation, le médiateur dresse un procès-verbal constatant que la médiation a été tentée sans succès.

Article 38. Fin de la médiation judiciaire

1. Dans les cinq jours ouvrables suivant le jour où prend fin le processus de médiation judiciaire, le médiateur doit informer le Tribunal si les parties sont parvenues ou non à un accord et, dans l'affirmative, si l'accord est total ou partiel : a) Si les parties ne sont pas parvenues à un accord, ou sont parvenues à un accord partiel, le Tribunal décide de la poursuite de la procédure judiciaire. b) Si les parties sont parvenues à un accord total, elles peuvent renoncer à l'instance, se désister, acquiescer à la demande ou conclure une transaction dans le cadre de la procédure judiciaire, conformément à la réglementation procédurale applicable.
2. À tout moment durant le processus de médiation judiciaire, le Tribunal peut y mettre fin, d'office ou à la demande de l'une des parties ou du médiateur, s'il est constaté que ce dernier n'exerce pas ses fonctions conformément aux principes et obligations établis par la présente Loi. Dans ce cas, le Tribunal rend une ordonnance notifiée aux parties et au médiateur.
3. À l'issue du processus de médiation judiciaire, le Tribunal chiffre les honoraires du médiateur conformément au paragraphe 4 de l'article 19, et enjoint aux parties de payer ces honoraires, déduction faite de la provision de fonds versée, dans un délai maximal de cinq jours ouvrables. En cas de non-paiement, la procédure de réclamation des honoraires est menée conformément aux règles relatives à l'exécution des dépens prévues par la réglementation procédurale applicable.

CHAPITRE SIX. Formation du titre exécutoire

Article 39. Homologation judiciaire

1. Les parties peuvent demander l'homologation judiciaire de l'accord de médiation, qu'il ait été obtenu en vertu d'une médiation conventionnelle ou d'une médiation judiciaire, au moyen d'une demande à laquelle doivent être joints le procès-verbal documentant l'accord et les autres documents nécessaires à l'obtention de l'homologation judiciaire.
2. Dans le cas d'une médiation conventionnelle, la demande doit être présentée au Tribunal de la juridiction civile compétent selon le tour de rôle ; dans le cas d'une médiation judiciaire, la demande doit être présentée au Tribunal saisi de la procédure judiciaire dont est issue la médiation.
3. Le Tribunal, après avoir examiné la demande et dans un délai de treize jours ouvrables, rend une ordonnance décidant d'homologuer ou non l'accord de médiation. Un appel peut être formé contre l'ordonnance par laquelle le Tribunal décide de ne pas homologuer la transaction.

Article 40. Authentification notariée

1. Les parties peuvent faire authentifier l'accord de médiation devant notaire. À cet effet, le notaire vérifie le respect des conditions établies par la présente Loi et vérifie également que le contenu de l'accord n'est pas contraire au droit.
2. Si l'accord de médiation doit être exécuté à l'étranger, il doit, outre son authentification notariée, satisfaire, le cas échéant, aux conditions établies par les conventions internationales applicables faisant partie de l'ordre juridique andorran.

Disposition abrogatoire

Sont abrogés l'alinéa j) de l'article 26, et les articles 30 à 35, de la Loi 90/2010, du 16 décembre, relative au volontariat d'Andorre.

Première disposition finale. Modification de la Loi relative au volontariat d'Andorre

L'article 29 de la Loi 90/2010, du 16 décembre, relative au volontariat d'Andorre, est modifié comme suit :

« Article 29. Compétence des tribunaux andorrans et médiation 1. Les différends susceptibles de survenir entre les volontaires et les entités de volontariat dans le cadre des activités de volontariat sont résolus par la juridiction compétente. 2. Toutefois, les volontaires et les entités de volontariat peuvent recourir à une médiation, conformément à la réglementation applicable en la matière. »

Deuxième disposition finale. Modification de la Loi portant création de la Société de Gestion Collective des Droits d'Auteur et des Droits Voisins de la Principauté d'Andorre

La deuxième disposition transitoire de la Loi 23/2011, du 29 décembre, portant création de la Société de Gestion Collective des Droits d'Auteur et des Droits Voisins de la Principauté d'Andorre, est modifiée comme suit :

« Deuxième disposition transitoire Jusqu'à la création de la Commission d'Arbitrage de l'Office des Droits d'Auteur, les tâches d'arbitrage attribuées à cette Commission d'Arbitrage par la Loi sur les droits d'auteur et les droits voisins, du 10 juin 1999, seront exercées par le Gouvernement. »

Troisième disposition finale. Constitution de la Commission de Médiation

Dans un délai maximal de trois mois à compter de l'entrée en vigueur de la présente Loi, la Commission de Médiation doit être constituée.

Quatrième disposition finale. Normes déontologiques, barèmes et règles indicatives des honoraires

1. La Commission de Médiation, dans un délai maximal de cinq mois à compter du jour où tous ses membres titulaires auront été nommés, doit rédiger et proposer les normes déontologiques de la médiation et les barèmes relatifs aux honoraires de la médiation judiciaire, et doit également approuver les règles indicatives des honoraires de la médiation conventionnelle et judiciaire, qui doivent dans tous les cas être conformes à la présente Loi et destinées à en assurer l'exécution.
2. Les normes déontologiques de la médiation et les barèmes relatifs aux honoraires de la médiation judiciaire, une fois proposés par la Commission de Médiation, doivent être transmis au ministère compétent en matière de justice afin qu'il en soumette l'approbation au Gouvernement par voie réglementaire.

Cinquième disposition finale. Développement réglementaire

Le Gouvernement doit approuver les normes réglementaires nécessaires au développement de la présente Loi dans un délai maximal de six mois à compter du jour de son entrée en vigueur.

Sixième disposition finale. Publication du texte consolidé

Il est demandé au Gouvernement de publier, dans un délai maximal de six mois à compter de l'entrée en vigueur de la présente Loi, au Butlletí Oficial del Principat d'Andorra le texte consolidé de la Loi 90/2010, du 16 décembre, relative au volontariat d'Andorre et de la Loi 23/2011, du 29 décembre, portant création de la Société de Gestion Collective des Droits d'Auteur et des Droits Voisins de la Principauté d'Andorre, incluant les modifications introduites à ce jour dans ces deux lois.

Septième disposition finale. Entrée en vigueur de la Loi

La présente Loi entrera en vigueur le lendemain de sa publication au Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.

Traducción no oficial de los artículos 1 a 40, de la disposición derogatoria y de las disposiciones finales de la Ley 3/2018, del 22 de marzo, de mediación del Principado de Andorra (BOPA núm. 22, del 18 de abril de 2018).

CAPÍTULO PRIMERO. Disposiciones generales

Artículo 1. Concepto y finalidad de la mediación

1. A los efectos de esta Ley, la mediación se define como cualquier proceso estructurado, sea cual sea el nombre o la denominación de dicho proceso, en el que dos o más partes en un conflicto intentan voluntariamente alcanzar por sí mismas un acuerdo sobre la resolución de ese conflicto, con la ayuda de uno o varios mediadores. Este proceso puede ser iniciado por las partes, o sugerido o instado por un órgano jurisdiccional.

2. La mediación, como método de gestión de conflictos, pretende evitar el inicio de procesos judiciales de carácter contencioso, poner fin a los procesos ya iniciados, o reducir el alcance de estos procesos.

Artículo 2. Ámbito de aplicación de la Ley

Esta Ley es aplicable a cualquier materia, salvo que afecte a derechos y obligaciones que no estén a disposición de las partes de acuerdo con la normativa aplicable.

Artículo 3. Modalidades de la mediación

1. La mediación puede ser, en función del organismo que la promueve: a) Pública o privada. b) Convencional o judicial.
2. La mediación puede ser, en función del acuerdo que se alcance, total o parcial.

Artículo 4. Mediadores, comediadores y expertos

1. Se considera persona mediadora a cualquier persona a quien se solicita llevar a cabo una mediación de forma eficaz, imparcial y competente, independientemente de su denominación o profesión, o del hecho de haber sido designada o de que se le haya solicitado hacerlo, con la finalidad de facilitar el diálogo entre las partes y de promover el entendimiento, y que cumpla los requisitos establecidos por esta Ley.

2. La persona mediadora puede contar con la participación de comediadores, especialmente en las mediaciones entre más de dos partes, y con la colaboración de expertos, según la especialidad de que se trate.

3. Los comediadores y los expertos deben contar, en su caso, con la autorización de ejercicio de una profesión titulada emitida por el ministerio competente en materia de justicia, deben estar inscritos en el colegio profesional correspondiente como miembros ejercientes, y también deben ajustar su intervención a los principios de la mediación.

Artículo 5. Requisitos para ejercer la mediación

1. Las personas físicas que deseen ejercer la mediación deben acreditar, en todo caso, los siguientes requisitos: a) Estar en plena posesión de los derechos civiles y políticos. En el caso de nacionales no andorranos, esta posesión se entiende referida a sus estados de origen. b) Tener la nacionalidad andorrana, ser titular de una autorización de inmigración de residencia y trabajo o de una autorización de inmigración de trabajo fronterizo que autorice a desarrollar una actividad en el Principado de Andorra, o cumplir los requisitos para ejercer una actividad profesional titulada para trabajos de corta duración de acuerdo con la normativa aplicable. c) Estar en posesión de un título de enseñanza superior oficial andorrano o reconocido en el Principado de Andorra en el ámbito de la mediación, o estar en posesión de un título de enseñanza superior oficial andorrano o reconocido en el Principado de Andorra en cualquier otra disciplina, si se ha superado una formación de extensión universitaria específica en el ámbito de la mediación de al menos ciento cincuenta horas de duración. d) No haber sido condenadas por delitos dolosos, o imprudentes vinculados con el ejercicio de la función pública o jurisdiccional, o con el ejercicio de la mediación, mientras no se haya producido la cancelación de los antecedentes penales, ni en el Principado de Andorra ni en el extranjero. e) No estar incapacitadas para el ejercicio de la mediación, ni encontrarse incursas en ninguna causa de incompatibilidad o de prohibición del ejercicio de la mediación.
2. Las personas jurídicas que se dediquen a la mediación, ya se trate de sociedades profesionales o de cualquier otra modalidad establecida en la normativa aplicable, deben designar como mínimo una persona física de entre sus socios que reúna los requisitos establecidos en el apartado 1 anterior.
3. En cualquier caso, los mediadores deben estar inscritos en el Registro de Mediadores.

Artículo 6. Formación continuada

1. Los mediadores deben seguir una formación continuada de una duración mínima de quince horas anuales o de treinta horas en un período de dos años.
2. El ministerio competente en materia de justicia, a propuesta de la Comisión de Mediación, determina el contenido y la duración de la formación continuada, así como la validación eventual de esta formación.
3. Los gastos de la formación continuada corren a cargo de la persona mediadora.

Artículo 7. Partes en la mediación

1. Pueden intervenir en el proceso de mediación e instarlo las personas que tienen capacidad para disponer del objeto de la mediación y que tienen en él un interés legítimo.
2. Los menores de edad pueden intervenir en el proceso de mediación si tienen suficiente juicio y resultan concernidos por él, a criterio de la persona mediadora o del órgano judicial, según se trate respectivamente de una mediación convencional o de una mediación judicial, y también pueden instarlo de acuerdo con la normativa aplicable.

Artículo 8. Entidades de mediación

Tienen la consideración de entidades de mediación las organizaciones públicas o privadas, y las corporaciones de derecho público, debidamente inscritas o autorizadas en el Principado de Andorra, que tengan entre sus finalidades la mediación.

Artículo 9. Efectos de la mediación sobre el plazo de prescripción

1. La solicitud de inicio de la mediación, de acuerdo con lo previsto en el artículo 23, suspende el plazo de prescripción de las acciones correspondientes desde el día de la recepción fehaciente de esta solicitud por la persona mediadora o la entidad de mediación.
2. Si en el plazo de veinte días hábiles a contar desde la recepción de la solicitud de inicio de la mediación no se firma el acta de la sesión constitutiva prevista en el artículo 25, el cómputo del plazo de prescripción se reanuda automáticamente.
3. La suspensión del plazo de prescripción se prolonga hasta el día en que se firma el acuerdo final, o cuando se produce la finalización de la mediación por alguna de las causas previstas en esta Ley.

CAPÍTULO SEGUNDO. Principios de la mediación

Artículo 10. Principios de voluntariedad y de buena fe

1. La mediación se basa en el principio de voluntariedad, según el cual las partes son libres de acogerse a ella o no, y también de desistir de ella en cualquier momento. Nadie está obligado a mantenerse en el proceso de mediación ni a concluirlo mediante un acuerdo.
2. La persona mediadora, y también las partes, asisten al proceso de mediación de forma voluntaria. La persona mediadora puede renunciar a desarrollar la mediación, con la obligación de entregar a las partes un acta en la que conste la renuncia. Las partes también pueden optar por buscar en cualquier momento un nuevo mediador y seguir el proceso de mediación con este nuevo mediador.
3. Cuando exista un pacto por escrito que exprese el compromiso de someter a mediación las controversias surgidas o que puedan surgir, debe intentarse el proceso pactado de buena fe, antes de acudir al amparo jurisdiccional o a cualquier otra solución extrajudicial. Esta cláusula es eficaz incluso cuando la controversia haga referencia a la validez o a la existencia del contrato en que conste dicha cláusula.
4. En todo momento durante el proceso de mediación, las partes y la persona mediadora deben actuar de acuerdo con las exigencias de la buena fe.

Artículo 11. Principios de independencia, imparcialidad y neutralidad

1. La persona mediadora ejerce su función con independencia, imparcialidad y neutralidad, garantizando la igualdad entre las partes. En consecuencia, no puede adoptar actitudes que manifiesten un interés personal en el proceso de mediación o en el asunto que es materia del conflicto.
2. La persona mediadora es independiente de las partes y de terceras personas ajenas al conflicto. Por tanto, no puede aceptar ninguna influencia externa orientada a la resolución del conflicto.
3. La persona mediadora debe evitar cualquier conducta discriminatoria o de preferencia hacia una de las partes, sea cual sea el motivo. En caso de que la igualdad y la libertad de decidir de las partes no estén garantizadas, especialmente como consecuencia de situaciones de violencia, debe interrumpir el proceso de mediación.
4. Las actuaciones en el proceso de mediación se desarrollan de manera que permitan a las partes en conflicto alcanzar por sí mismas un acuerdo de mediación. La persona mediadora no puede imponer ninguna solución ni ninguna medida concreta, ya que debe acompañar a las partes con imparcialidad y neutralidad.

Artículo 12. Principio de confidencialidad y secreto profesional

1. Todas las personas que intervienen en el proceso de mediación tienen la obligación de no revelar los hechos, documentos o situaciones que conozcan como consecuencia de este proceso. Esta obligación afecta tanto a las partes como a los mediadores o a los expertos que puedan intervenir.
2. Si, una vez iniciado el proceso de mediación, cualquiera de las partes manifiesta su voluntad de desistir de él, los hechos, los documentos o las situaciones conocidos como consecuencia de este proceso, y en concreto las ofertas de negociación de las partes o los acuerdos que hayan sido revocados posteriormente, no pueden tener efectos en ningún proceso ulterior.
3. Las partes de un proceso de mediación no pueden solicitar la declaración o el interrogatorio como perito o testigo, en el marco de un proceso judicial, de la persona mediadora o de los expertos que hayan intervenido, salvo que: a) Las partes, de común acuerdo, y de forma expresa y por escrito, dispensen a la persona mediadora o a los expertos del deber de confidencialidad, y esta persona mediadora o estos expertos lo acepten. b) Los tribunales penales así lo decidan mediante una resolución motivada, de acuerdo con la normativa aplicable.
4. Las actas que se elaboren durante el proceso de mediación tienen carácter confidencial. No obstante, no está sujeta al deber de confidencialidad la información obtenida durante el proceso de mediación que: a) No esté personalizada y se utilice para fines de formación o investigación. b) Suponga una amenaza para la vida o la integridad física o psíquica de una persona. c) Deba revelarse por razones imperiosas de orden público o por motivos ligados a la protección del interés superior de los menores de edad. d) Se haya obtenido en el marco de un proceso de diálogo público como forma de intervención mediadora abierta a la participación ciudadana.
5. La infracción de los deberes de confidencialidad y de secreto profesional genera responsabilidad en los términos que establecen esta Ley y el resto de la normativa aplicable.

Artículo 13. Principio de igualdad de las partes

En el proceso de mediación debe garantizarse que las partes intervengan con plena igualdad de oportunidades, y que se mantenga el equilibrio entre sus posiciones y el respeto de los puntos de vista que expresan, sin que la persona mediadora pueda actuar en perjuicio o en interés de cualquiera de las partes.

Artículo 14. Carácter personalísimo

1. En el proceso de mediación, las partes deben asistir personalmente a las sesiones y no pueden valerse de representantes o intermediarios. No obstante, si alguna de las partes es una entidad pública o privada, puede asistir al proceso mediante uno o varios representantes debidamente acreditados.
2. En situaciones excepcionales que hagan imposible la presencia simultánea de las partes, se pueden utilizar medios técnicos que faciliten la comunicación a distancia y garanticen los principios de la mediación.
3. En los procesos de mediación en que concurra una pluralidad de personas, las partes pueden designar portavoces que representen los intereses de cada colectivo implicado.

CAPÍTULO TERCERO. Régimen estatutario del mediador

Artículo 15. Actuación del mediador

La persona mediadora ejerce la mediación favoreciendo una comunicación adecuada entre las partes y, por tanto: a) Facilita el diálogo y promueve la comprensión entre las partes. b) Asiste a las partes a efectos de establecer un proceso que ayude a buscar soluciones al conflicto. c) Vela por que las partes tomen sus propias decisiones y dispongan de la información y el asesoramiento suficientes para alcanzar acuerdos de manera libre y consciente.

Artículo 16. Deberes del mediador

1. La persona mediadora, durante el proceso de mediación, debe cumplir los siguientes deberes: a) Ejercer su función con independencia, imparcialidad, neutralidad, profesionalidad, buena fe, lealtad y respeto hacia las partes, de acuerdo con esta Ley, los reglamentos que la desarrollen y las normas deontológicas correspondientes. b) Ejercer su función ajustándose a los plazos fijados. c) Dar por finalizada la mediación si concurre cualquier causa previa o sobrevenida que haga incompatible la continuación del proceso con las disposiciones de esta Ley, y también si aprecia la falta de colaboración de las partes o si el proceso deviene inútil para la finalidad perseguida, atendidas las cuestiones que se someten a la mediación. d) Informar a las partes de cualquier circunstancia que pueda afectar a su independencia, imparcialidad y neutralidad, o que pueda generar un conflicto de intereses, de acuerdo con lo que establece esta Ley. Este deber se mantiene durante todo el proceso de mediación.

Artículo 17. Abstención y recusación

1. La persona mediadora debe abstenerse de ejercer las funciones que tiene encomendadas y, si no lo hace, puede ser recusada, en los siguientes supuestos: a) Tener una relación matrimonial o una situación de convivencia análoga, o un parentesco en línea recta, o en línea colateral por consanguinidad o adopción hasta el cuarto grado incluido o por afinidad hasta el segundo grado incluido, con cualquiera de las partes del proceso de mediación, sus abogados o sus procuradores. b) Ser cualquiera de las partes del proceso de mediación una sociedad mercantil en la que la persona mediadora, su cónyuge, la persona con quien mantenga una situación de convivencia análoga o un pariente en línea recta, o en línea colateral por consanguinidad o adopción hasta el cuarto grado incluido o por afinidad hasta el segundo grado incluido, tenga una participación superior al 20% del capital social, tenga la condición de administrador único, conjunto, mancomunado o solidario, o participe en el órgano de administración disponiendo de más del 20% de los derechos de voto. c) Tener un interés directo o indirecto en el proceso de mediación o en otro proceso semejante. d) Tener una amistad íntima o una enemistad manifiesta con cualquiera de las partes del proceso de mediación, sus abogados o sus procuradores.
2. En caso de que la persona mediadora se encuentre inmersa en supuestos distintos de los señalados en el apartado 1 anterior y en los que su imparcialidad pueda verse comprometida, debe comunicar esta circunstancia a las partes y, en su caso, al órgano jurisdiccional competente. Una vez la persona mediadora lo haya comunicado, solo puede continuar ejerciendo sus funciones si las partes y, en su caso, el órgano jurisdiccional competente, consienten o lo aceptan expresamente.
3. En caso de que la persona mediadora no proceda según prevén los apartados 1 y 2 anteriores, cualquiera de las partes puede recusarla ante la persona o el órgano que la haya designado.

Artículo 18. Responsabilidad del mediador y seguro

1. La aceptación de la mediación obliga a la persona mediadora a cumplir fielmente el encargo que se le hace. En caso contrario, incurre en responsabilidad por los daños y perjuicios que pueda ocasionar, sin perjuicio de la responsabilidad disciplinaria correspondiente.
2. La persona mediadora que ejerza esta función debe suscribir un seguro que dé cobertura a la responsabilidad civil derivada de su actuación en los procesos de mediación en que pueda intervenir.

Artículo 19. Coste de la mediación y honorarios

1. El coste de la mediación, tanto si concluye como si no concluye con un acuerdo, se divide a partes iguales entre las partes, si no existe pacto en contrario.
2. Las personas mediadoras pueden exigir a las partes la provisión de fondos que estimen necesaria para hacer frente al coste de la mediación.
3. Si alguna de las partes no satisface la provisión de fondos solicitada en el plazo señalado, la persona mediadora puede dar por concluida la mediación. No obstante, antes de hacerlo debe comunicarlo a las demás partes a efectos de que puedan suplir, en el plazo que se señale, a la parte que no haya satisfecho la provisión de fondos.
4. Los servicios de la persona mediadora se remuneran en forma de honorarios. En el supuesto de una mediación convencional o de una mediación judicial en que las partes designen a la persona mediadora, los honorarios pueden convenirse libremente con las partes y, si no existe pacto, se fijan de conformidad con las normas orientadoras establecidas por la Comisión de Mediación. En el supuesto de una mediación judicial en que el Tribunal designe a la persona mediadora, los honorarios se fijan de acuerdo con los baremos que apruebe reglamentariamente el Gobierno, a propuesta no vinculante de la Comisión de Mediación.
5. Las personas mediadoras deben informar a las partes, al inicio de la mediación, de los honorarios previsibles que se devengarán durante el proceso de mediación.

Artículo 20. Beneficio de gratuidad

1. La parte que en el marco de un proceso judicial haya obtenido el beneficio de la defensa y la asistencia técnica letradas gratuitas queda eximida de pagar la parte de la provisión de fondos y de los honorarios de la persona mediadora que le correspondería satisfacer en caso de que tenga lugar una mediación judicial.
2. En el supuesto mencionado en el apartado anterior, los honorarios de la persona mediadora son satisfechos por el Gobierno de acuerdo con los baremos a que se refiere el apartado 4 del artículo 19.

Artículo 21. Calidad y autorregulación de la mediación

El Gobierno, con el informe previo de la Comisión de Mediación, debe aprobar y hacer público el código deontológico profesional de la mediación.

CAPÍTULO CUARTO. Mediación convencional

Artículo 22. Supuestos de la mediación convencional

La mediación convencional se puede llevar a cabo: a) Cuando se producen situaciones de desacuerdo, conflicto o controversia entre las partes, antes de instar un proceso judicial. b) Cuando el proceso judicial ya se ha instado o se está tramitando, en primera instancia, en fase de recurso o en período de ejecución, en los términos que determine la normativa procesal aplicable.

Artículo 23. Inicio de la mediación convencional

1. El proceso de mediación convencional puede iniciarse: a) De común acuerdo entre las partes implicadas en el conflicto, por iniciativa propia o a propuesta de una persona o entidad ajena a las partes. b) A propuesta de una de las partes, en cumplimiento de un pacto previo entre las partes de sumisión a la mediación o si las demás partes lo aceptan.
2. La solicitud de inicio de la mediación convencional se formula ante la persona mediadora o la entidad de mediación propuesta por una de las partes a las demás, o ya designada con anterioridad.
3. Cuando se inicie de manera voluntaria una mediación sobre una controversia que sea objeto de un proceso judicial en tramitación, las partes, de común acuerdo, pueden solicitar de forma expresa la suspensión de la tramitación del proceso judicial de acuerdo con la normativa procesal aplicable.

Artículo 24. Sesión informativa

1. La persona mediadora o la entidad de mediación, una vez reciben la solicitud de inicio de la mediación convencional, convocan a las partes para que asistan a la sesión informativa.
2. En caso de que cualquiera de las partes no asista de forma injustificada a la sesión informativa, se entiende que desiste de la mediación solicitada. Esta circunstancia no impide que en el futuro las partes puedan volver a solicitar el inicio de un nuevo proceso de mediación.
3. En la sesión informativa, la persona mediadora explica a las partes las características de la mediación, los principios que inspiran el proceso, y la organización, las ventajas y el coste de este proceso. En función de esta explicación y del caso concreto de que se trate, las partes deciden si optan o no por proseguir el proceso de mediación convencional. La persona mediadora también las informa de que, una vez iniciada la mediación, las partes pueden darla por finalizada en cualquier momento.

Artículo 25. Sesión constitutiva

1. El proceso de mediación convencional comienza cuando las partes lo han aceptado voluntariamente y han asumido las obligaciones que le son inherentes. Así, en virtud de la sesión constitutiva, las partes expresan su voluntad de desarrollar la mediación, y dejan constancia de los siguientes aspectos: a) La identificación de las partes. b) La designación de la persona mediadora o de la entidad de mediación, o la aceptación de la persona mediadora o de la entidad de mediación designada por una de las partes, siempre que estén debidamente inscritas en el Registro de Mediadores. c) El objeto de la controversia que se somete a la mediación. d) El coste de la mediación o las bases para determinarlo, con la indicación separada de los honorarios de la persona mediadora y de los demás gastos eventuales. e) La declaración de las partes según la cual aceptan voluntariamente la mediación y asumen las obligaciones que se derivan de ella. f) La aceptación de la confidencialidad del proceso. g) El lugar de celebración y la lengua empleada en el proceso.
2. Durante la sesión constitutiva la persona mediadora puede proponer un programa de actuaciones y un número máximo de sesiones para llevar a cabo la mediación, sin perjuicio de que estos puntos puedan variar o ser modificados posteriormente.
3. La persona mediadora debe informar a las partes sobre la conveniencia de recibir un asesoramiento jurídico o de cualquier otro tipo en función del objeto de la controversia, durante el proceso de mediación. Si procede, también debe informarlas de la conveniencia de designar un abogado que redacte el convenio o los documentos oportunos sobre la base del resultado de los acuerdos alcanzados.
4. Al inicio de la sesión constitutiva, se adopta el acuerdo en el que constan los aspectos descritos en los apartados anteriores, mediante un acta que firman tanto las partes como la persona mediadora.

Artículo 26. Duración de la mediación convencional

La duración de la mediación convencional depende de la naturaleza y la complejidad de la controversia. No obstante, la persona mediadora debe procurar que esta duración sea lo más breve posible y, en cualquier caso, las actuaciones deben llevarse a cabo en un período máximo de seis meses, prorrogables seis meses más con el acuerdo de las partes.

Artículo 27. Desarrollo de las actuaciones de la mediación convencional

1. La persona mediadora convoca a las partes para cada sesión con la antelación necesaria, dirige las sesiones y facilita la exposición de las posiciones de las partes y su comunicación de forma igualitaria y equilibrada.
2. Las comunicaciones entre la persona mediadora y las partes pueden hacerse de forma conjunta o por separado.
3. La persona mediadora comunica a todas las partes las sesiones que haya celebrado por separado con solo alguna de estas partes, sin perjuicio de la confidencialidad de los asuntos tratados. La persona mediadora no puede comunicar ni distribuir la información o la documentación que una de las partes le haya hecho saber o le haya entregado, salvo que cuente con su autorización expresa.

Artículo 28. Actuaciones desarrolladas por medios electrónicos

Las partes pueden acordar que todas o alguna de las actuaciones de la mediación convencional, incluida la sesión constitutiva, se lleven a cabo por medios electrónicos, por videoconferencia o por cualquier otro medio análogo de transmisión de la voz o la imagen, siempre que quede garantizada la identidad de las personas que intervienen y el respeto de los principios de la mediación que establece esta Ley.

Artículo 29. Finalización de la mediación convencional

1. El proceso de mediación convencional puede concluir: a) Mediante un acuerdo que puede ser total o parcial en función de las materias tratadas en el proceso de mediación. b) Sin acuerdo, en los siguientes casos: i) Si todas o alguna de las partes ejercen su derecho a dar por finalizadas las actuaciones, y lo comunican a la persona mediadora. ii) Si ha transcurrido el plazo máximo acordado o prorrogado para la duración del proceso de mediación. iii) Si la persona mediadora aprecia de forma justificada que las posiciones de las partes son irreconciliables. iv) Si se produce otra causa que determine la conclusión del proceso de mediación.
2. Una vez ha finalizado el proceso de mediación convencional, se devuelven a las partes los documentos que hayan aportado.
3. La renuncia expresa de la persona mediadora a continuar el proceso de mediación convencional o la revocación por las partes de la designación de la persona mediadora solo produce la finalización del proceso si no se nombra una nueva persona mediadora.

Artículo 30. Acuerdo final de la mediación convencional

1. El acuerdo final es el documento que determina la conclusión del proceso de mediación convencional.
2. Si se ha alcanzado un acuerdo, en el acta en que se documenta el acuerdo final deben constar de manera clara y concisa los acuerdos alcanzados. Si no se ha alcanzado ningún acuerdo, el acta solo hace constar este hecho y su causa.
3. El acta en que se documenta el acuerdo final debe ser firmada por todas las partes, a las que se entrega un ejemplar original.

Artículo 31. Acuerdos de mediación

1. En las actas que documentan los acuerdos alcanzados durante el proceso de mediación convencional debe constar la identidad y el domicilio de las personas físicas o jurídicas, públicas o privadas, que intervienen; el lugar y la fecha en que se ha firmado el acuerdo; las obligaciones que ha asumido cada parte; los mediadores que han intervenido y, en su caso, la entidad de mediación en cuyo seno se ha desarrollado el proceso, y el carácter vinculante del acuerdo y la posibilidad de elevar a público el documento en que se contiene, solo a instancia de cualquiera de las partes.
2. Los acuerdos deben dar prioridad al interés superior de los menores de edad y de las personas ausentes, incapacitadas o necesitadas de protección.
3. Los abogados de las partes pueden dar forma al acuerdo alcanzado mediante el proceso de mediación, transformándolo en un convenio regulador, si se trata del ámbito del procedimiento de familia, o en un contrato o protocolo que puede ser elevado a escritura pública ante notario o que puede ser homologado judicialmente.
4. La persona mediadora informa a las partes del carácter vinculante del acuerdo alcanzado y de que pueden solicitar su elevación a escritura pública o la homologación judicial con la finalidad de que el acuerdo se convierta en un título ejecutivo.
5. Contra lo convenido en el acuerdo de mediación solo se puede ejercer la acción de nulidad por las causas que invalidan los contratos.

CAPÍTULO QUINTO. Mediación judicial

Artículo 32. Normas aplicables a la mediación judicial

El proceso de mediación judicial se rige por las normas de este capítulo y, subsidiariamente, por las normas relativas a la mediación convencional en lo que sean aplicables.

Artículo 33. Inicio de la mediación judicial

1. El Tribunal puede, en el momento de recibir la demanda o en cualquier otro momento del proceso judicial, instar a las partes de este proceso a reunirse con la persona mediadora con la finalidad de buscar una solución amistosa al litigio.
2. Si así lo acuerdan las partes, el Tribunal decide el inicio del proceso de mediación judicial y designa a una persona mediadora con la finalidad de escuchar a las partes y confrontar sus puntos de vista para que puedan encontrar una solución al conflicto que las enfrenta, de acuerdo con lo que establece el artículo 36.
3. Salvo que las partes manifiesten qué persona mediadora quieren designar, el Tribunal designa a esta persona siguiendo un turno rotatorio y equitativo, salvo que el objeto del litigio requiera una especialización concreta.

Artículo 34. Ámbito y duración de la mediación judicial

1. La mediación judicial puede abarcar la totalidad o una parte del litigio. En cualquier caso, y mientras dure el proceso de mediación, el Tribunal sigue siendo conocedor del proceso judicial y puede adoptar las decisiones que sean oportunas de acuerdo con la normativa procesal aplicable. Por otro lado, el Tribunal vela por el desarrollo adecuado de la mediación judicial.
2. La duración del proceso de mediación judicial la determina el Tribunal de forma motivada, de acuerdo con la naturaleza y la complejidad de la controversia.

Artículo 35. Requisitos del mediador judicial

La mediación judicial solo puede llevarla a cabo las personas físicas que cumplan los requisitos que establece el artículo 5.

Artículo 36. Decisión de inicio de la mediación judicial

1. El Tribunal decide el inicio del proceso de mediación judicial mediante auto, contra el cual no se puede interponer ningún recurso.
2. El auto debe hacer referencia al acuerdo de las partes de iniciar la mediación judicial, debe designar a la persona mediadora, y debe establecer la duración del proceso de mediación. También debe fijar el importe de la provisión de fondos de los honorarios de la persona mediadora, quién debe hacerse cargo de ella y el plazo para hacerlo. En caso de que no se haga efectiva la provisión de fondos, se entiende que se ha puesto fin al proceso de mediación judicial y la tramitación del proceso judicial se reanuda, sin perjuicio de lo que establece el apartado 3 del artículo 19.
3. La persona mediadora dispone de un plazo máximo de cinco días hábiles desde el día en que le ha sido notificada la decisión de inicio de la mediación judicial para ratificar su designación ante el Tribunal. En este caso, y siempre que se haya hecho efectiva la provisión de fondos, la persona mediadora dispone de un plazo de trece días hábiles para convocar a las partes a la sesión informativa.

Artículo 37. Sesión informativa

1. Durante la sesión informativa, la persona mediadora informa a las partes del objeto y el desarrollo del proceso de mediación y, salvo que se opongan a ello, intenta la resolución amistosa del litigio. Por excepción al principio de confidencialidad, la persona mediadora debe informar al Tribunal de la parte o las partes que no hayan asistido a la sesión informativa.
2. En caso de que no se alcance un acuerdo en cuanto al inicio de la mediación, la persona mediadora levanta un acta en la que hace constar que la mediación se ha intentado de forma infructuosa.

Artículo 38. Finalización de la mediación judicial

1. Dentro de los cinco días hábiles siguientes al día en que finaliza el proceso de mediación judicial, la persona mediadora debe informar al Tribunal de si las partes han alcanzado o no un acuerdo y, en caso afirmativo, si el acuerdo es total o parcial: a) Si las partes no han alcanzado un acuerdo o han alcanzado un acuerdo parcial, el Tribunal decide la continuación de la tramitación del proceso judicial. b) Si las partes han alcanzado un acuerdo total, pueden renunciar, desistir, allanarse u otorgar una transacción en el marco del proceso judicial, de acuerdo con lo que establezca la normativa procesal aplicable.
2. En cualquier momento durante el proceso de mediación judicial, el Tribunal puede ponerle fin, de oficio o a instancia de cualquiera de las partes o de la persona mediadora, si se constata que esta persona no está ejerciendo sus funciones de acuerdo con los principios y las obligaciones que establece esta Ley. En este caso, el Tribunal dicta un auto que se notifica a las partes y a la persona mediadora.
3. Al finalizar el proceso de mediación judicial, el Tribunal cuantifica los honorarios de la persona mediadora de acuerdo con el apartado 4 del artículo 19, y requiere a las partes que paguen estos honorarios, con la deducción de la provisión de fondos abonada, en el plazo máximo de cinco días hábiles. En caso de impago, el procedimiento para la reclamación de los honorarios se sustancia de acuerdo con las normas sobre la ejecución de las costas procesales que prevé la normativa procesal aplicable.

CAPÍTULO SEXTO. Formación del título ejecutivo

Artículo 39. Homologación judicial

1. Las partes pueden solicitar la homologación judicial del acuerdo de mediación, tanto si se ha alcanzado en virtud de una mediación convencional como si se ha alcanzado en virtud de una mediación judicial, mediante una solicitud a la que debe adjuntarse el acta en que se documenta el acuerdo y los demás documentos que sean necesarios a efectos de obtener la homologación judicial.
2. En el caso de una mediación convencional, la solicitud debe presentarse al Tribunal de la jurisdicción civil competente al que corresponda por turno; en el caso de una mediación judicial, la solicitud debe presentarse al Tribunal que conoce el proceso judicial del que dimana la mediación.
3. El Tribunal, una vez examinada la solicitud y dentro del plazo de trece días hábiles, dicta un auto en el que decide si homologa o no el acuerdo de mediación. Contra el auto en que el Tribunal decide no homologar la transacción se puede interponer recurso de apelación.

Artículo 40. Elevación a escritura pública

1. Las partes pueden elevar a escritura pública el acuerdo de mediación ante notario. A tal efecto, el notario valida el cumplimiento de los requisitos que establece esta Ley y, al mismo tiempo, verifica que el contenido del acuerdo no sea contrario a derecho.
2. Si el acuerdo de mediación debe ejecutarse en el extranjero, es necesario que, además de ser elevado a escritura pública, cumpla, en su caso, los requisitos que establezcan los convenios internacionales aplicables que formen parte del ordenamiento jurídico andorrano.

Disposición derogatoria

Se derogan la letra j) del artículo 26, y los artículos 30 a 35 de la Ley 90/2010, del 16 de diciembre, del voluntariado de Andorra.

Disposición final primera. Modificación de la Ley del voluntariado de Andorra

Se modifica el artículo 29 de la Ley 90/2010, del 16 de diciembre, del voluntariado de Andorra, que queda redactado como sigue:

«Artículo 29. Competencia de los tribunales andorranos y mediación 1. Las controversias que puedan surgir entre las personas voluntarias y las entidades de voluntariado en el marco de las actividades de voluntariado son resueltas por la jurisdicción competente. 2. No obstante, las personas voluntarias y las entidades de voluntariado pueden acogerse a una mediación, de acuerdo con lo que establece la normativa aplicable en esta materia.»

Disposición final segunda. Modificación de la Ley por la que se constituye la Sociedad de Gestión Colectiva de Derechos de Autor y Derechos Afines del Principado de Andorra

Se modifica la Disposición transitoria segunda de la Ley 23/2011, del 29 de diciembre, por la que se constituye la Sociedad de Gestión Colectiva de Derechos de Autor y Derechos Afines del Principado de Andorra, que queda redactada como sigue:

«Disposición transitoria segunda Hasta que no se cree la Comisión de Arbitraje de la Oficina de Derechos de Autor, las tareas de arbitraje asignadas a esta Comisión de Arbitraje por la Ley sobre derechos de autor y derechos afines, del 10 de junio de 1999, serán ejercidas por el Gobierno.»

Disposición final tercera. Constitución de la Comisión de Mediación

En el período máximo de tres meses desde la entrada en vigor de esta Ley debe quedar constituida la Comisión de Mediación.

Disposición final cuarta. Normas deontológicas y baremos y normas orientadoras de los honorarios

1. La Comisión de Mediación, en el plazo máximo de cinco meses desde el día en que todos sus miembros titulares hayan sido nombrados, debe redactar y proponer las normas deontológicas de la mediación y los baremos relativos a los honorarios de la mediación judicial, y también debe aprobar las normas orientadoras de los honorarios de la mediación convencional y judicial, que sean en todos los casos conformes a esta Ley y a efectos de cumplir sus disposiciones.
2. Las normas deontológicas de la mediación y los baremos relativos a los honorarios de la mediación judicial, una vez propuestos por la Comisión de Mediación, deben remitirse al ministerio competente en materia de justicia a efectos de que someta su aprobación al Gobierno por vía reglamentaria.

Disposición final quinta. Desarrollo reglamentario

El Gobierno debe aprobar las normas reglamentarias necesarias para el desarrollo de esta Ley en el plazo máximo de seis meses desde el día en que entre en vigor.

Disposición final sexta. Publicación de texto consolidado

Se encomienda al Gobierno que, en el plazo máximo de seis meses desde la entrada en vigor de esta Ley, publique en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra el texto consolidado de la Ley 90/2010, del 16 de diciembre, del voluntariado de Andorra y de la Ley 23/2011, del 29 de diciembre, por la que se constituye la Sociedad de Gestión Colectiva de Derechos de Autor y Derechos Afines del Principado de Andorra, que incluyan las modificaciones introducidas hasta la actualidad en estas dos leyes.

Disposición final séptima. Entrada en vigor de la Ley

Esta Ley entrará en vigor al día siguiente de su publicación en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.